La plataforma de treballadores d’associacions de salut mental i addiccions denuncien l’empitjorament del servei que hi ha amb la seva precarització laboral i lligada amb la concertació del servei per part de l’administració
L’Ordre BSF/186/2015, de 5 de juny, el servei de club social per a persones amb problemàtica social derivada de malaltia mental, estableix que el Club Social és un servei social especialitzat adreçat a persones que, a causa de tenir un trastorn mental, tenen dificultats en la seva inclusió social i comunitària. Aquest servei té com a finalitat fomentar el manteniment dels vincles afectius i de relació amb l’entorn, i generar espais que possibilitin l’adquisició d’habilitats i competències personals mitjançant l’ocupació significativa del temps lliure.
La flexibilitat i adaptabilitat del Club acompanyada d’una metodologia assembleària on es posa als participants en el centre de la intervenció, donant veu i fent-los protagonistes de les decisions que es prenen, ha originat que en aquests darrers temps el Club Social hagi esdevingut un dels principals recursos d’oci especialitzats per a persones amb problemàtica de salut mental.
L’augment de persones interessades ha originat llistes d’espera que s’enfilen en alguns casos fins a l’any i mig per poder accedir al servei. Aquest creixement no s’ha vist recolzat per les administracions, on cada vegada els pressupostos són més ajustats i la burocràcia és més abusiva, arribant a situacions de posar en perill l’essència del Club.
Per acabar-ho d’adobar, aquest últim any s’ha iniciat l’acreditació de les entitats per acollir els clubs socials amb una infinitat de tràmits que beneficien les entitats més grans per la burocràcia que comporta, i la necessitat de tenir persones dedicades a gestionar tot el que demana la administració. Per altra banda, a la concertació dels clubs s’ha canviat el funcionament del servei sense consultar ni als professionals dels clubs ni als seus usuaris, modificant un servei el qual sembla que les persones que han conformat les negociacions, com les patronals, federacions i Drets socials, no saben com funciona aquest servei ni la seva essència.
A més, i no menys important, no s’ha tingut en compte que les i els professionals passem per estats d’ansietat i angoixa per la continua cursa d’obstacles a la que ens veiem obligats a viure diariament a causa de la llista interminable de tasques no reconegudes al Club i que, en el millor dels casos, el desenllaç acaba esdevenint amb una baixa laboral o un acomiadament, ambdues involuntaris.
Des de la plataforma exigim a les federacions de salut mental i entitats gestores dels clubs socials i als departament de drets socials, i al seu responsable, Carles Campuzano:
- Millores en les condicions laborals, que es reconegui i reivindiqui la feina i el paper fonamental que duen a terme els clubs socials per afavorir l’autonomia i la creació de vincles afectius que fomenten el benestar i la satisfacció personal dels participants i el paper a la
- Incloure representants dels treballadors dels clubs i usuaris d’aquests en el disseny del funcionament del club
- Reduir la burocràcia associada a la gestió del club social o, per altra banda, incloure una partida per pagar una persona d’administració per desenvolupar tot el treball requerit per l’administració
- Millorar el salari de les treballadores i reformular les categories d’aquestes de manera realista i d’acord amb la feina que duen a terme dins del Club Social
Plataforma de treballadores de salut mental i addiccions – CGT
Fuente: Plataforma de treballadores de salut mental i addiccions - CGT
