Un 14 de gener de 1859, en Alella,va nàixer el pedagog, lliurepensador i anarquista català Francesc Ferrer i Guàrdia, i un 13 d’octubre de 1909, fa ara 113 anys, als cinquanta anys, fa ser executat a Montjuïc, per els seus enemics, els reaccionaris, l’església i els capitalistes d’aquella època, un innocent mes mort per la intolerància del autoritarisme.
El projecte fonamental de vida Francesc Ferrer i Guàrdia és l’Escola Moderna, oberta a Barcelona, al carrer Bailèn, al número 56, a partir de 1901. S’hi portarà a terme un ensenyament inspirat en el lliurepensament, mitjançant la pràctica de la coeducació de sexes i de classes socials, la insistència en la necessitat de la higiene personal i social, el rebuig als exàmens i a tot sistema de premis i càstigs i la obertura de l’escola a les dinàmiques de la vida social i laboral, i amb l’organització d’activitats de descoberta del medi natural. Els nens i nenes tindran una insòlita llibertat, faran jocs i exercicis a l’aire lliure, i un dels eixos de l’aprenentatge el constituiran les seves pròpies redaccions i comentaris d’aquestes vivències.
Un trencament veritablement revolucionari amb els mètodes tradicionals. A l’Escola Moderna s’hi organitzaran conferències dominicals, enteses com una extensió educativa per a les famílies, comptant amb el suport i la intervenció de personatges de prestigi científic universal i reconegut.
La sensibilitat pedagògica es vincularà amb l’ideal d’emancipació del gènere humà, propi dels corrents llibertaris envers els quals anirà derivant el compromís polític de Francesc Ferrer i Guàrdia. Serà un exemple rotund de l’estreta relació que el pensament anarquista mantindrà amb l’horitzó d’un ensenyament renovat, considerat com a via fonamental per accedir a l’alliberament de l’individu de qualsevol sotmetiment.
El procés de 1909 i l’assassinat de Ferrer i Guàrdia, va ser un muntatge del poder repressor, perquè, sense cap prova, se’l va acusar d’haver instigat els esdeveniments de la Setmana Tràgica de juliol de 1909. Va ser afusellat a Montjuïc, passant per un judici sense garanties, a càrrec d’un tribunal militar, el 13 d’octubre de 1909. El ressò internacional d’aquesta injusta execució es va manifestar en un seguit d’actes de protesta cívica, arreu d’Europa i del món, encapçalats per persones de totes les sensibilitats humanistes i progressistes, que, com a testimoni simbòlic, van confluir en la construcció d’un monument erigit a Brussel·les l’any 1911, amb el qual s’homenatja Ferrer i Guàrdia com a màrtir de la llibertat de pensament. Al peu d’aquest monument hi ha gravat el seu missatge: «L’ensenyament racionalista pot i ha de discutir-ho tot, situant prèviament els nens sobre la via ampla i directa de la investigació personal«.
Recordant a Ferrer i el seu ideari bàsic: «Queremos personas capaces de destruir, de renovar sin cesar los medios y de renovarse ellas mismas; personas cuya independencia intelectual sea su mayor fuerza, que jamás estén ligados a nada… aspirando a vivir vidas múltiples en una sola vida»
Salut Joan Pinyana Mormeneo octubre 2022
Fuente: Joan Pinyana Mormeneo
