L’Europa que jo vull és la que respon al criteri geogràfic per utilitzar el seu propi nom i no als interessos dels estats ni dels rics.
L’Europa que jo vull està basada en la solidaritat interior (de la nostra classe amb la nostra mentre aquestes no desapareguin) i exterior (internacionalista, amb les altres parts del món amb pitjors condicions de vida).
L’Europa que jo vull és la que respon al criteri geogràfic per utilitzar el seu propi nom i no als interessos dels estats ni dels rics.
L’Europa que jo vull està basada en la solidaritat interior (de la nostra classe amb la nostra mentre aquestes no desapareguin) i exterior (internacionalista, amb les altres parts del món amb pitjors condicions de vida).
L’Europa que jo vull no entén la natura com a part del mercat i, per tant, no la té subjecta a la compra, la venda ni l’especulació sinó que en té una especial cura tractant que les activitats humanes hi estiguin interelacionades per tal de no destruir-la, alhora que vetlla per recuperar els ecosistemes que la intervenció dels éssers humans ja ha destruït.
L’Europa que jo vull no vol la guerra i, per tant, no té exèrcits ni promociona la indústria armamentística de cap mena, tot el contrari, penalitza les empreses civils que a altres indrets del món aposten per la tecnologia militar i creen ginys per tal de matar altres éssers humans, tant de forma individual com col·lectiva.
L’Europa que jo vull defensa les seves cultures des de la diversitat, és a dir des del respecte comú, per això admet la possibilitat d’existència de totes les llengües que es parlen en el seu territori i dóna una especial protecció a les minoritzades i a les que han patit o pateixen una planificació de la seva desaparició.
L’Europa que jo vull parteix dels individus, de totes i tots per igual, i en reconeix les afinitats de grup, col·lectives i nacionals sempre que aquestes afinitats no s’organitzin contra altres. L’Europa que jo vull no creu en els estats.
L’Europa que jo vull parteix de la radical igualtat de gènere, pel que reconeix l’opressió de la dona com a fet històric a superar i mostra una especial cura per acabar amb la violència contra les dones que el masclisme social executa ara que veu que se li acaben els privilegis.
L’Europa que jo vull té com a drets bàsics l’habitatge, la salut, l’educació i la vida digna, i que aquests siguin universals i sense contrapartides és la seva aspiració i hi posa tots els mitjans necessaris per aconseguir-ho.
L’Europa que jo vull busca fórmules per acabar amb el treball assalariat i ajuda especialment totes les formes de treball que posin en mans dels treballadors i treballadores els mitjans de producció.
L’Europa que jo vull garanteix els drets laborals de les treballadores i treballadors per tal que els assalariats puguin fer les seves feines amb dignitat.
L’Europa que jo vull es basa en la laïcitat radical, tot i que reconeix també el dret individual a creure en el que cadascú vulgui.
L’Europa que jo vull està basada en els principis d’igualtat, llibertat i solidaritat, no com a principis retòrics sinó com a base damunt la qual construir una societat no sotmesa ni als estats ni al capital.
L’Europa que jo vull defensa una agricultura en mans dels pagesos, no perniciosa per al medi i no modificada genèticament.
L’Europa que jo vull aposta per la investigació en tots els camps sense sotmetre-la, però, als interessos del mercat sinó al benestar col·lectiu.
L’Europa que jo vull reconeix i promou totes les sexualitats, sense fomentar-ne una o altra ja que no parteix del fet que cap sigui més «normal» que una altra.
Per això el 20 de febrer jo votaré no.
Par : Jordi Martí Font, secretari general de la CGT del Camp de Tarragona
