Convocada una Asamblea Popular el 25 de julio en el Centro Social O Pichel en Santiago de Compostela por la autogestión popular. A su vez, están convocadas unas jornadas por la autogestión entre los días 26 y 29 de julio en Can Piella (Cataluña). Las convocatorias son en Gallego y Catalán.

La convocatoria en Galiza: 

La convocatoria en Galiza: 

Redaçom/ Pessoas vinculadas a coletivos autogestionados de todo o país (centros sociais, educaçom popular, decrescimento, cooperativas…) venhem de realizar umha convocatória de assembleia para o vindouro Dia da Pátria, para porem experiências em comum e valorizarem a possibilidade de criar um projeto global para que «o povo, diretamente e desde baixo, tome o destino polas suas maos». Será no Centro Social O Pichel, às 17h30 do 25 de julho, numha assembleia aberta. Destacam a existência na Galiza de muitos projetos situados nesses parámetros, que pretendem viver desde já noutras coordenadas opostas às que impom o Estado e o Capital. Sinalam a Cooperativa Integral Catalá como experiência valiosa, mas recusam a cópia acrítica, assim, sinalam que «para nom condicionar a assembleia», preferem «nom definir nesta convocatória o que entendemos por cooperativa integral, pois é algo que deveria ser discutido e acordado de forma aberta e debatida». Reproduzimos a continuaçom a carta da convocatória enviada polo grupo promotor: 

Cara/o companheira/o, 

nos últimos anos surgírom na Galiza umha grande quantidade de iniciativas sociais que tenhem em comum a vontade de autogestom de muitas fasquias da vida, desde umha alimentaçom local e ecológica, até escolas populares, comedores, centros sociais, coletividades rurais, grupos de consumo, redes de troco e bancos de tempo, hortas comunitárias, redes de intercámbio de sementes, etc. 

O colapso da economia capitalista, incapaz de soster-se em pé apesar de devorar os recursos naturais do planeta, impom também umha mudança de rumo que supere o consumismo e a guerra de todos contra todos e contra a natureza, construindo umha nova forma de vida baseada na ajuda mútua e no respeito ao entorno. Nom podemos contar com que o Estado nem o Capital ajudem nesta transformaçom social, e polo tanto apostamos porque seja o povo, diretamente e desde baixo, quem tome nas suas maos o

seu destino. 

Ao mesmo tempo, o projeto catalám da Cooperativa Integral atraíu a olhada de muitas/os de nós, porque parece ser umha ferramenta mui efetiva para impulsionar projetos deste tipo, englobando-os num movimento de transformaçom social de grande alcanço. 

Os militantes que assinamos esta carta pensamos que seria mui interessante que umha assembleia aberta de pessoas envolvidas nestas iniciativas nos juntássemos para avaliarmos a possibilidade de impulsionar um espaço de encontro similar, umha cooperativa integral galega. Por isso decidimos convocar umha reuniom, que é aberta a qualquer pessoa que participe ou queira participar em projetos de autogestom (polo que podes convidar ti mesmo a quem se che ocorra e que a nós se nos tenha esquecido). 

A assembleia terá lugar a quarta-feira 25 de julho, às 17:30 horas no centro social O Pichel, em Santiago de Compostela. As pessoas que a convocamos pensamos que nom deve ser umha assembleia de tomada de decisons, senom um simples diálogo para conversar, perguntar e compartilhar ideias entre nós. Em qualquer caso, a nossa ideia é que, se na assembleia se vê que existe vontade de apostar polo cooperativismo integral, poderiam criar-se grupos de trabalho que vaiam preparando umha juntança posterior na que se constitua realmente a cooperativa integral galega. 

Seja como seja, nós nom pomos nengumha premissa nem ordem do dia à assembleia, que queremos plenamente aberta e livre. 

Esperamos que a cita che pareça tam importante como a nós. Um abraço irmandinho, 

Carlos Taibo, professor e ativista social

Ugio Caamanho, do Centro Social A Revolta de Vigo

Olalha Couso, do Sindicato Labrego Galego

Paulo Tobio, da Associaçom Galega de Maes e Pais Agarimar

Paz Romai, de Acolá S. Coop. Galega

Xosé Doldán, professor e ativista social

Antón Gómez-Reino Varela, de Hábitat Social Coop. Galega

Júlio Saiáns, da Agrupaçom de Montanha Augas Limpas

Olga Romasanta, do Centro Social Mádia Leva! de Lugo

Marcos Abalde, de Estaleiro Editora

Miguel Garcia, do Centro Social Sem um Cam de Ourense

Carlos C. Varela, do jornal digital galizalivre.org

Manuel Casal Lodeiro, de Véspera de Nada

Brais Zas, da Revoldaina Cultural da Beira de Bergantinhos

Júlio Teixeiro, da Escola Popular Galega 

Y la convocatoria en Can Piella: 

Aquest any comptem amb més de 20 xerrades i tallers a més a més d’un espai nou per a debatir i compartir coneixements. Aquest espai tractarà les temàtiques que entre tots vosaltres hàgiu decidit com les més interessants i/o relacionades amb l’autogestió.

El preu del menjar és de 10 euros diaris (esmorzar, dinar i sopar) i els materials dels tallers estan inclosos en el preu. En el cas de que no puguis pagar, posa’t en contacte amb nosaltres i en parlem. Recordar que hi ha una zona d’acampada per a que pugis plantar la teva tenda i una zona infantil per als més menuts. Tampoc t’oblidis de deixar el teu gos a casa!!

Si no et vols quedar sense menjar, confirma l’assistència a canpiella@gmail.com (IMPORTANT abans del 19 de juliol) 

Què trobaràs a les jornades?

Dijous 26

Pa en forn de llenya. Entre tots farem el pa de les jornades amb les nostres mans i utilitzant massa mare i el forn de llenya de la masia. Maria Domingo i Oleguer Llimona.

Elaboració de biodiesel. A partir d’oli usat s’elaborarà una mostra de biodiesel per a conèixer el procés de producció d’aquest carburant i s’explicarà el seu potencial i limitacions com a alternativa als carburants fòssils actuals. Eric Thöni.

Presentació projecte Can Piella. Recorregut per la masia i voltants tot explicant què és Can Piella i quin projecte s’hi està duent a terme.

Taller de sabó artesanal. Elaboració de sabó corporal amb oli d’ametlles i olis essencials. Taller d’atogestió de la salut de Kan Paskual.

Boscos comestibles. El bosc comestible és un ecosistema dissenyat segons els principis de la permacultura per a superar l’agricultura convencional basada en el llaurat del sòl i els cultius herbacis. S’inspira també en formes antigues d’aprofitament dels boscos per part de l’home, recuperant-les. Javi.

Divendres 27

Apicultura. Com començar un apiari. Introducció a la cacera d’ eixams i principis bàsics en el maneig d’un apiari per a l’autoconsum. Dave Curtis.

Reparació i manteniment de petites màquines agrícoles. Al camp, sovint ens és útil saber fer anar petites màquines agrícoles (motoserra, desbrossadora, motocultor..), com a pas previ al desenvolupament d’alternatives que ens independitzin d’aquesta tecnologia i l’ús de combustibles fòssils. En aquest taller aprendrem les claus del seu bon ús, manteniment i reparació, de manera que assolim els coneixements que ens permetin un servei òptim, allargar-ne la vida útil, i evitar-nos excessives visites al taller mecànic. Jordi Prieto.

Varietats tradicionals: Per a l’autonomia alimentària y en contra de la privatització. Explicació teòrica sobre la historia y evolució de la selecció de les llavors. Després es realitzarà un taller pràctic sobre conceptes basics per a l’autogestió de les llavors de varietats tradicionals. Albert Jorquera.

Circuit del ferro. Ens iniciarem a les tècniques bàsiques de forja i soldadura i aprendrem a afilar les nostres pròpies broques. Això ens obrirà les portes al gran món

del ferro on les seves aplicacions són molt amplies i necessàries per a l’autogestió. Javi, Adrià Cuspinera, Manolo, Albert Monés.

La cultura anarquista a Catalunya. La cultura emancipadora: de l’analfabetisme a la ilustració. Els camins vers l’autogestió. Ferran Aisa.

Depuració natural d’aigües. Mitjançant petites basses i llits de grava, podem utilitzar els microorganismes i les plantes aquàtiques per a depurar les aigües residuals que generem. Aquest mètode, a més, genera nous microclimes humits, afavoreix la fauna útil i la biodiversitat. En aquest taller pràctic continuarem la construcció d’una petita bassa de depuració per a tractar les aigües grises (sabó i brutícia, sense excrements). Pau Arques, Clara Unzeta.

Jornaleros. Projecció i presentació del documental de Somontes. Els jornalers i jornaleres a l’atur de Palma del Río (Jaén), organitzats en el SAT, van ocupar la finca de Somontes per a recuperar-la col·lectivament i evitar la seva venta a especuladors. En aquest cas es mostra la verdadera cara de l’esquerra (PSOE i EUiA a la Junta de Andalucía), que va optar pel desallotjament i la repressió, per acabar amb aquesta lliçó de dignitat, rebel·lia i vida que ens ofereix aquesta experiència d’ocupació rural.

Dissabte 28

Els boscos i la diversitat. Tractarem la gestió forestal de ara a dos aspectes bàsics, conservació i aprofitament de recursos. S’exposarà la temàtica des de lo pràctic, podrem veure el petit terreny que hi ha als voltants de Can Piella amb exemples i la possibilitat de que sorgeixin temes a debatre. Amets Gardeazabal.

Taller de cervesa. Amb la proporció justa d’aigua, malta, llúpuls i llevats elaborarem 50 litres de cervesa artesana, aprenent tot el seu procés. També es farà una introducció a la seva història milenària tot aprenent les seves diferents fàmilies i estils. L’objectius principial serà que tu mateix siguis capaç de elaborar la teva pròpia cervesa artesana a casa teva i així conèixer la riquesa d’estils, sabors, aromes i colors dels quals la cervesa industrial ens ha privat durant tant de temps. No és tant complicat com sembla! Adrià Cuspinera.

Energies renovables descentralitzades. En la societat actual, no només el consum i les fonts d’energia són insostenibles, si no que el mateix model centralitzat de producció i distribució són intolerables. Això és així també pel que fa a les energies renovables. En aquesta xerrada aprendrem algunes claus i procediments per dissenyar i instal·lar equips d’auto-producció d’energia solar tèrmica, fotovoltaica, geotèrmica, biomassa… Eloi Jiménez.

Construint alternatives des dels marges del sistema: les Innovacions Comunitàries en Sosteniblitat. En aquest taller introduirem el concepte Innovacions Comunitàries en Sostenibilitat (grups de consum ecològic, horts comunitaris, mercats i xarxes d’intercanvi, compostatge comunitari…), en veure’m uns quants exemples, discutirem sobre les seves virtuts i potencials per generar canvis a diferents nivells (valors i estils de vida, apoderament comunitari, sistemes de provisió), i finalment veure’m quins són els principals entrebancs per a la seva extensió i funcionament. Rubén Suriñach.

L’altra cara de la ramaderia.

Ramats al bosc. Edu va marxar a viure a la muntanya, i al 2007 inicia el projecte “Ramats al Bosc” tot pretenent retornar a la muntanya el seu potencial mitjançant la integració de ramats de cabres i/o ovelles en la gestió forestal sostenible per a la prevenció dels incendis forestals, produint des d’una perspectiva agroecològica de l’activitat en zones molt despoblades. És la ramaderia lligada a la terra, on l’esser humà s’ha d’adaptar al medi on es desenvolupa. Edu.

Els Isards. Amb més de 35 anys d’experiència, el projecte dels Isards no només gestiona bestiar boví i equí en transhumància. Sinó que, a més, recupera el coneixement ancestral de cultures tribals muntanyenques. És una conjunció agrosilvo-pastoril que fins i tot qüestiona l’actual “capitalisme verd” que representen

alguns sectors de l’anomenada “agricultura ecològica”. Guillem.

Diumenge 29

Facilitació de grups: Eines per a l’autoorganització. Organitzar-se horitzontalment és una assignatura que no aprenem a l’escola. La facilitació pot contribuïr a aquest aprenentatge mitjançant un conjunt de eines, tècniques i habilitats per a garantir el bon funcionament d’un grup, tant a nivell de relacions internes com per a la materialització dels seus objectius. En aquest taller farem una aproximació a algunes d’elles, servint-nos a més de pràctiques i dinàmiques. Marta Galán.

Esperanto. La primera part més teòrica ens farà descobrir la situació actual del esperanto en el món de les llengües internacionals, la seva història, moviment, cultura, i els seus valors de neutralitat, fraternitat i de defensa de les llengües minoritaries. La segona part, més pràctica, consistirà en un petit taller on els participants podràn comprovar, amb sencills exercisis, la simplicitat, la lògica i els avantatges de la llengua en la comunitat internacional. Eric (Centre d’esperanto de Sabadell).

Cuinar amb cervesa. Tindrem la oportunitat de presenciar gràcies a un mestre de cuina una demostració pràctica sobre la possibilitat d’utilitzar la cervesa en diferents plats. Pep Salsetes.

Alimentació preventiva. Menjar el que toca quan toca. Per tal d’ajudar al cos a dur a terme els processos adequats a cada època de l’any, es donaran uns patrons bàsics d’alimentació segons l’època, segons si fa fred o calor, si treballen més unes funcions o unes altres. La idea es realitzar un taller de medicina preventiva, és més difícil costipar-se durant l’ hivern si mengem el que toca i cuinat de la manera que toca en aquesta època de l’any i per tant, no necessitarem curar-ho després. Anna Rafanell.

Cultiva aprofitant els avantatges de la biodiversitat. Conèixer el medi natural és la millor manera de treure’n un profit sostenible a llarg termini. Afavorir les espècies que ajuden a equilibrar les poblacions d’invertebrats i vertebrats significa fomentar la conservació de la biodiversitat i ser un agricultor intel·ligent. Xesco Macià i Dani Aranda.

La subjectivitat única: propòsit d’escola mundialitzada (demofeixisme i anti-pedagogia).

Començarem amb una presentació de l’anti-pedagogia com a crítica radical de tota forma d’escola (els seus inspiradors i principals representants, els seus fonaments, els deus continguts). En segon lloc, una caracterització del tipus d’escola que millor reprodueix la societat demofeixista contemporània, implicada en la forja de la subjectivitat única (model planetari de consciencia, “estructura de la personalitat” globalitzada). Ens aturarem però, en l’anàlisi del demofeixisme i de l’escola domefeixista, descrivint la manera com aniquila les demés formes educatives (modalitats de socialització i transmissió cultural no-escolars) i encoratja tota mena d’etnocidis. Com a propòsit d’escola mundialitzada, la subjectivitat única culmina el procés de globalització capitalista (occidentalització). Pedro García Olivo.

Tracció animal. Introducció al treball al camp amb animals y demostració pràctica de treball lleuger amb cavall. Pau Nieto.

Air Jordan 3 Katrina White Cement Grey Black Fire Red 136064 116


Fuente: ICEA