Després de 8 mesos negociant el III Conveni d’empresa de Creu Roja Província de Barcelona seguim pràcticament igual que el primer dia: l’empresa es nega en rodó a acordar res que millori significativament les condicions laborals de la plantilla. De fet, el mantra de l’empresa ha estat que no pensa negociar ni euros ni hores.
Els seus arguments són els de sempre: inestabilitat, dubtes amb el finançament, retallada de despeses… tanmateix, la realitat material s’imposa per les 1150 famílies que treballem per l’entitat a la província i que cada vegada ens costa més arribar a final de mes. A més, es dona el cas que moltes ja complim els indicadors de vulnerabilitat per poder ser ateses per la mateixa entitat.
La política de l’empresa sempre ha estat la de la precarització. Ja al 2018 amb la firma del primer conveni d’empresa es van rebaixar les condicions de les noves contractacions (i de les velles amb l’eliminació d’un munt de complements) creant una doble escala salarial que s’arrossega fins el dia d’avui. A més les irrisòries pujades salarials dels últims convenis, molt per sota del que ha pujat el preu de la vida han representat una pèrdua de poder adquisitiu per la plantilla.
Aquesta precarització, com a política d’empresa, va portar a l’entitat a fins i tot tenir unes taules salarials molt per sota del que marcat la llei, cosa que han hagut d’arreglar aquest any a corre cuita obligats per l’ultima reforma laboral.
Ens diuen que esperem. Que s’està negociant el conveni d’acció social i que un cop firmat ja veurem què passà. Se’ns relega a esperar a que en una altra taula de negociació uns altres decideixin no se sap què en nom nostre. Tanmateix, estem fartes d’esperar i fartes de tuteles. Som treballadores de Creu Roja i tenint en compte que Creu Roja es qui també està negociant per la patronal a la taula del conveni de sector res els impedeix aplicar el que incorporarà el conveni de sector i millora les condicions del nostre. Perquè siguem sincers, darrere de tot plegat hi ha la por de Creu Roja d’aplicar alguna cosa al nostre conveni que estigui mínimament per sobre del que la llei l’obliga i nosaltres n’estem ben tipes. I mentrestant el ruc i la pastanaga: Anar esperant, anar dilatant la negociació, anar delegant.
I en el dia a dia anem veien com companyes competents han de buscar-se la vida a una altra empresa, perquè ni el sou ni les condicions no permeten projectar-se. I la realitat és que aquest es el model empresarial de Creu Roja, un model d’atenció a les persones low cost per les administracions, de pas, i on la plantilla es renova amb una velocitat de vertigen.
L’estratègia de l’empresa a la taula negociadora és la de sempre: dilatar la negociació fins a l’extenuació per tal d’aconseguir un acord de mínims que no suposi alteracions al seu model empresarial. Tanmateix ha trobat una pedra a la seva sabata perquè la plantilla hem dit prou i aquesta vegada pensem lluitar.
- Per una pujada salarial que tingui en compte l’IPC i acord amb el preu de la vida
- Per una reducció de jornada anual que ens permeti dedicar més temps a les nostres
- Pel reconeixement en forma de plusos de les particularitats de les condicions laborals als equipaments.
- Per la fi de les dobles escales salarials.
Perquè ni ens venem, ni ens rendim:
per un conveni digne a Creu Roja Barcelona!
Fuente: CGT-Prensa Barcelona
