El 19 de julio, un grupo de delegados de Seguridad y Salud del Sindicato de Administración Pública de CGT, se han concentrado en Inspección de Trabajo y a las 12.30 horas, han accedido a la 5ª planta de Inspección y han sido recibidos por la jefa de Inspección Mª Nieves Solanes y por el responsable de Seguridad y Salud, a los cuales la viuda de nuestro compañero Francisco Jurado les ha hecho entrega de un pastel con una vela encendida que recordaba el año de la muerte de nuestro compañero
La acción realizada, se ha efectuado porque después de un año del fallecimiento de nuestro compañero, Inspección de Trabajo todavía no a resuelto sobre el hecho acontecido.
Nuestro malestar e indignación ha sido expuesto a los responsables de Inspección, esperando que se impliquen en resolver la ineficaz actuación del Inspector que es responsable del caso
Accidente laboral, la negligència empresaral i la ineficacía de la Administración
Desde el 20 de julio del 2006 que se produjo la muerte de nuestro compañero Paco Jurado, ya han transcurrido 12 meses de su pérdida e Inspección de Trabajo todavía no se ha pronunciado ni resuelto y no hay realmente un motivo para que no lo haya hecho.
Recordemos que las circunstancias de la muerte del trabajador fueron claramente para nosotros/as de negligencia en la gestión, y es por eso que se puso la denuncia. Dos semanas antes el trabajador sufrió una crisis similar y esta no fue comunicada a ningún sitio, pese a haber ingresado el trabajador en un servicio de urgencias. El trabajador había solicitado el cambio de puesto de trabajo, y entregó informes médicos al servicio de vigilancia de la salud y al departamento de personal que aconsejaban que el trabajador no debía trabajar con cambios ambientales, humedad o elevado calor. Recordemos que el mes de julio del 2006 fue especialmente caluroso. Pese a todo ello al trabajador no se le traslado a un lugar de trabajo compatible con su problemática de salud.
Doce meses después de los hechos el Inspección de Trabajo parece haberse inhibido y ha evitado pronunciarse, no sabemos porqué motivo. O sí.
Una resolución que reconozca la clara NEGLIGENCIA por parte de la dirección del Instituto generaría una responsabilidad inalienable, y el máximo responsable de la Prevención de Riesgos y de la Seguridad y de la Salud de los trabajadores/as es la Gerencia y la Presidencia del Institut Municipal de Parcs i Jardins del Ayuntamiento de Basrcelona, quienes no podrán eludir sus responsabilidades.
més informació : Carles (delegat Prevenció per CGT de Parcs i Jardins) telf. 637220276
Denuncien Parcs i Jardins per negligència en la mort d’un empleat que estava malalt
Divendres, 29 setembre a les 12:33:34
L’home va morir arran d’un problema respiratori 19 dies després d’un primer atac que l’empresa no va fer constar enlloc
El Punt – 29/09/2006
IVAN VILA. Barcelona
L’empleat de Parcs i Jardins de Barcelona Francisco Jurado va morir d’un infart provocat per una insuficiència respiratòria el 20 de juliol passat, un dels dies més calorosos de l’estiu, durant la seva jornada al parc de Diagonal Mar. Jurado havia demanat mesos enrere un trasllat pels problemes respiratoris que patia, però no se li havia concedit. A més, l’1 de juliol ja va tenir un primer ensurt a la feina, i malgrat que es va passar tota una nit ingressat, l’empresa no va fer constar enlloc l’incident i va mantenir Jurado al mateix lloc de treball, on feia una jornada intensiva de 7 hores diàries en torns de 10 dies seguits treballant i amb temperatures que al juliol van superar els 30 graus. La vídua ja ha denunciat l’empresa a Inspecció de Treball i després es querellarà.
Jurado, de 49 anys, en feia 24 que treballava a Parcs i Jardins. Des del 2002, fent tasques de vigilància a Diagonal Mar, després que els metges el declaressin no apte per continuar fent treballs de jardineria, que requereixen més esforç físic. Quan va morir, feia poc més de dos mesos que s’havia reincorporat a la feina després de passar-se un any de baixa pels seus problemes respiratoris, que l’obligaven a dormir amb un respirador. L’informe elaborat pel departament de prevenció de l’empresa per determinar les circumstàncies de la seva mort apunta que el fet que la setmana en què es va produir fos « anormalment calorosa, afegit a les condicions físiques i de salut del treballador, podrien ser la causa de l’accident ».
« Jo no l’hauria posat a treballar aquí »
« Tal com estava el Paco de salut i amb la calor i la xafogor que hi fa, jo no l’hauria posat a treballar aquí. Hi ha parcs amb més ombra, com el del Laberint, o si no, podria anar de guàrdia a l’entrada del magatzem de Canyelles, per exemple. Però això només és la meva opinió, que quedi clar, que jo no sóc metge ni res. » Antonio Rupérez no només estava amb Jurado quan va tenir l’atac que li va costar la vida. Era el seu company a Diagonal Mar i alguna cosa més : « Feia molts anys que coneixia el Paco, i era com el meu germà gran. » El dia que el seu company va morir, era el segon dia de feina de Rupérez, acabat de reincorporar després d’una llarga baixa arran d’una lesió al canell. Per Jurado era el novè seguit. Feia torns de 10 dies consecutius i després en descansava quatre. Set hores diàries, de 3 de la tarda a 10 del vespre. El 20 de juliol, a tres quarts de nou del vespre, Rupérez recorda que Jurado acabava de cridar l’atenció a un jove que duia un gos sense lligar. Com que el jove també duia uns auriculars, no havia sentit el vigilant, i Jurado l’havia hagut de perseguir pel parc. Fruit de la petita cursa, Rupérez el va veure « una mica sufocat ». « Va treure el Ventolín i va aspirar un parell de cops, però li continuava faltant l’aire. » Van enfilar el camí cap a la garita que tenen al parc, però Jurado va haver de seure al terra abans d’arribar-hi. El seu company va donar l’avís i quan va arribar la primera ambulància, el malalt ja havia perdut el coneixement. Un segon vehicle, « una d’aquelles UVI mòbils », va arribar després i se’l va endur, ja inconscient, a l’hospital Clínic. Passaven 10 minuts de les 10 quan va morir.
Fins a la redacció de l’informe, però, sembla que no es va considerar aquesta possibilitat, perquè tot i que l’1 de juliol, 19 dies abans de la seva mort, Jurado ja va tenir un primer ensurt arran d’una insuficiència respiratòria durant la jornada laboral, se’l va mantenir en el mateix lloc de treball i fent la mateixa feina. De fet, d’aquest primer incident no en va quedar constància ni en el departament de prevenció ni en el de personal, malgrat que Jurado es va passar tota una nit en observació a l’hospital de Mar, i malgrat que l’empresa va ser informada de l’atac perquè el treballador, que estava sol al seu lloc de treball, va informar per ràdio la central, i va ser des d’allà que van avisar una ambulància. Parcs i Jardins va admetre ahir aquesta irregularitat –que també està recollida en l’informe de l’accident–, i la va atribuir a « un error ».
No és aquest primer atac l’únic que no es va tenir en compte. Tampoc no es va considerar, ni abans ni després de l’1 de juliol, que el novembre passat, el treballador ja havia demanat un trasllat per qüestions de salut, petició que va sustentar en un dictamen mèdic que determinava que Jurado tenia « una afectació pulmonar important, que es veu agreujada pels canvis ambientals i pels ambients humits ». El document recomanava « que la seva feina estigués adequada al seu estat per evitar reaguditzacions de la seva patologia de base. No és convenient que hi hagi humitat i canvis bruscos de temperatura. L’ambient ha d’estar a una temperatura regular ». Les recomanacions, però, van caure en sac foradat i es va quedar al parc de Diagonal Mar, « un dels més humits perquè està a prop del mar i té un estany artificial molt gran », diu el president del comitè d’empresa, José Ruiz. El dia que Jurado va morir, a més, a Barcelona els termòmetres van fregar els 34 graus, i el de Diagonal Mar no és un parc que es caracteritzi precisament per les zones d’ombra.
Segons la versió de l’empresa, facilitada ahir pel servei de premsa de l’Ajuntament –perquè ni el gerent, Jordi Campillo, ni cap altre responsable de Parcs i Jardins no es va posar al telèfon, malgrat la petició d’aquest diari–, la demanda de trasllat va ser desestimada perquè es va fer al novembre, quan Jurado estava encara de baixa, i « no es pot traslladar ningú quan està de baixa ». Quan Jurado es va reincorporar, el 15 de maig, tampoc no se’l va moure de lloc perquè el servei mèdic de l’institut municipal el va declarar « apte sense cap tipus de restricció » per desenvolupar les seves tasques de vigilant.
La versió oficial passa de puntetes per l’omissió documental del primer ensurt. De fet, en l’« historial » de Jurado facilitat ahir per Parcs i Jardins mitjançant el servei de premsa no es feia inicialment cap esment a l’atac de l’1 de juliol. Només en una segona comunicació, i després que aquest diari preguntés expressament per aquesta circumstància, es va fer referència a l’assumpte : « un error » pel qual, a hores d’ara, encara no hi ha cap explicació. N’hi haurà d’haver, perquè la vídua, Eva Segarra, ja ha denunciat Parcs i Jardins a Inspecció de Treball per « negligència i infracció de les mesures de seguretat i de riscos laborals », i preveu interposar també una querella criminal.
Hoy día 19 de julio, un grupo de delegados de Seguridad y Salud del Sindicato de Administración Pública de CGT, nos hemos concentrado en Inspección de Trabajo y a las 12.30 horas, hemos accedido a la 5ª planta de Inspección y hemos sido recibidos por la jefa de Inspección Mª Nieves Solanes y por el responsable de Seguridad y Salud, a los cuales la viuda de nuestro compañero Francisco Jurado les ha hecho entrega de un pastel con una vela encendida que recordaba el año de la muerte de nuestro compañero
La acción realizada, se ha efectuado porque después de un año del fallecimiento de nuestro compañero, Inspección de Trabajo todavía no a resuelto sobre el hecho acontecido.
Nuestro malestar e indignación ha sido expuesto a los responsables de Inspección, esperando que se impliquen en resolver la ineficaz actuación del Inspector que es responsable del caso
Accidente laboral, la negligència empresaral i la ineficacía de la Administración
Desde el 20 de julio del 2006 que se produjo la muerte de nuestro compañero Paco Jurado, ya han transcurrido 12 meses de su pérdida e Inspección de Trabajo todavía no se ha pronunciado ni resuelto y no hay realmente un motivo para que no lo haya hecho.
Recordemos que las circunstancias de la muerte del trabajador fueron claramente para nosotros/as de negligencia en la gestión, y es por eso que se puso la denuncia. Dos semanas antes el trabajador sufrió una crisis similar y esta no fue comunicada a ningún sitio, pese a haber ingresado el trabajador en un servicio de urgencias. El trabajador había solicitado el cambio de puesto de trabajo, y entregó informes médicos al servicio de vigilancia de la salud y al departamento de personal que aconsejaban que el trabajador no debía trabajar con cambios ambientales, humedad o elevado calor. Recordemos que el mes de julio del 2006 fue especialmente caluroso. Pese a todo ello al trabajador no se le traslado a un lugar de trabajo compatible con su problemática de salud.
Doce meses después de los hechos el Inspección de Trabajo parece haberse inhibido y ha evitado pronunciarse, no sabemos porqué motivo. O sí.
Una resolución que reconozca la clara NEGLIGENCIA por parte de la dirección del Instituto generaría una responsabilidad inalienable, y el máximo responsable de la Prevención de Riesgos y de la Seguridad y de la Salud de los trabajadores/as es la Gerencia y la Presidencia del Institut Municipal de Parcs i Jardins del Ayuntamiento de Basrcelona, quienes no podrán eludir sus responsabilidades.
més informació : Carles (delegat Prevenció per CGT de Parcs i Jardins) telf. 637220276
Denuncien Parcs i Jardins per negligència en la mort d’un empleat que estava malalt
Divendres, 29 setembre a les 12:33:34
L’home va morir arran d’un problema respiratori 19 dies després d’un primer atac que l’empresa no va fer constar enlloc
El Punt – 29/09/2006
IVAN VILA. Barcelona
L’empleat de Parcs i Jardins de Barcelona Francisco Jurado va morir d’un infart provocat per una insuficiència respiratòria el 20 de juliol passat, un dels dies més calorosos de l’estiu, durant la seva jornada al parc de Diagonal Mar. Jurado havia demanat mesos enrere un trasllat pels problemes respiratoris que patia, però no se li havia concedit. A més, l’1 de juliol ja va tenir un primer ensurt a la feina, i malgrat que es va passar tota una nit ingressat, l’empresa no va fer constar enlloc l’incident i va mantenir Jurado al mateix lloc de treball, on feia una jornada intensiva de 7 hores diàries en torns de 10 dies seguits treballant i amb temperatures que al juliol van superar els 30 graus. La vídua ja ha denunciat l’empresa a Inspecció de Treball i després es querellarà.
Jurado, de 49 anys, en feia 24 que treballava a Parcs i Jardins. Des del 2002, fent tasques de vigilància a Diagonal Mar, després que els metges el declaressin no apte per continuar fent treballs de jardineria, que requereixen més esforç físic. Quan va morir, feia poc més de dos mesos que s’havia reincorporat a la feina després de passar-se un any de baixa pels seus problemes respiratoris, que l’obligaven a dormir amb un respirador. L’informe elaborat pel departament de prevenció de l’empresa per determinar les circumstàncies de la seva mort apunta que el fet que la setmana en què es va produir fos « anormalment calorosa, afegit a les condicions físiques i de salut del treballador, podrien ser la causa de l’accident ».
« Jo no l’hauria posat a treballar aquí »
« Tal com estava el Paco de salut i amb la calor i la xafogor que hi fa, jo no l’hauria posat a treballar aquí. Hi ha parcs amb més ombra, com el del Laberint, o si no, podria anar de guàrdia a l’entrada del magatzem de Canyelles, per exemple. Però això només és la meva opinió, que quedi clar, que jo no sóc metge ni res. » Antonio Rupérez no només estava amb Jurado quan va tenir l’atac que li va costar la vida. Era el seu company a Diagonal Mar i alguna cosa més : « Feia molts anys que coneixia el Paco, i era com el meu germà gran. » El dia que el seu company va morir, era el segon dia de feina de Rupérez, acabat de reincorporar després d’una llarga baixa arran d’una lesió al canell. Per Jurado era el novè seguit. Feia torns de 10 dies consecutius i després en descansava quatre. Set hores diàries, de 3 de la tarda a 10 del vespre. El 20 de juliol, a tres quarts de nou del vespre, Rupérez recorda que Jurado acabava de cridar l’atenció a un jove que duia un gos sense lligar. Com que el jove també duia uns auriculars, no havia sentit el vigilant, i Jurado l’havia hagut de perseguir pel parc. Fruit de la petita cursa, Rupérez el va veure « una mica sufocat ». « Va treure el Ventolín i va aspirar un parell de cops, però li continuava faltant l’aire. » Van enfilar el camí cap a la garita que tenen al parc, però Jurado va haver de seure al terra abans d’arribar-hi. El seu company va donar l’avís i quan va arribar la primera ambulància, el malalt ja havia perdut el coneixement. Un segon vehicle, « una d’aquelles UVI mòbils », va arribar després i se’l va endur, ja inconscient, a l’hospital Clínic. Passaven 10 minuts de les 10 quan va morir.
Fins a la redacció de l’informe, però, sembla que no es va considerar aquesta possibilitat, perquè tot i que l’1 de juliol, 19 dies abans de la seva mort, Jurado ja va tenir un primer ensurt arran d’una insuficiència respiratòria durant la jornada laboral, se’l va mantenir en el mateix lloc de treball i fent la mateixa feina. De fet, d’aquest primer incident no en va quedar constància ni en el departament de prevenció ni en el de personal, malgrat que Jurado es va passar tota una nit en observació a l’hospital de Mar, i malgrat que l’empresa va ser informada de l’atac perquè el treballador, que estava sol al seu lloc de treball, va informar per ràdio la central, i va ser des d’allà que van avisar una ambulància. Parcs i Jardins va admetre ahir aquesta irregularitat –que també està recollida en l’informe de l’accident–, i la va atribuir a « un error ».
No és aquest primer atac l’únic que no es va tenir en compte. Tampoc no es va considerar, ni abans ni després de l’1 de juliol, que el novembre passat, el treballador ja havia demanat un trasllat per qüestions de salut, petició que va sustentar en un dictamen mèdic que determinava que Jurado tenia « una afectació pulmonar important, que es veu agreujada pels canvis ambientals i pels ambients humits ». El document recomanava « que la seva feina estigués adequada al seu estat per evitar reaguditzacions de la seva patologia de base. No és convenient que hi hagi humitat i canvis bruscos de temperatura. L’ambient ha d’estar a una temperatura regular ». Les recomanacions, però, van caure en sac foradat i es va quedar al parc de Diagonal Mar, « un dels més humits perquè està a prop del mar i té un estany artificial molt gran », diu el president del comitè d’empresa, José Ruiz. El dia que Jurado va morir, a més, a Barcelona els termòmetres van fregar els 34 graus, i el de Diagonal Mar no és un parc que es caracteritzi precisament per les zones d’ombra.
Segons la versió de l’empresa, facilitada ahir pel servei de premsa de l’Ajuntament –perquè ni el gerent, Jordi Campillo, ni cap altre responsable de Parcs i Jardins no es va posar al telèfon, malgrat la petició d’aquest diari–, la demanda de trasllat va ser desestimada perquè es va fer al novembre, quan Jurado estava encara de baixa, i « no es pot traslladar ningú quan està de baixa ». Quan Jurado es va reincorporar, el 15 de maig, tampoc no se’l va moure de lloc perquè el servei mèdic de l’institut municipal el va declarar « apte sense cap tipus de restricció » per desenvolupar les seves tasques de vigilant.
La versió oficial passa de puntetes per l’omissió documental del primer ensurt. De fet, en l’« historial » de Jurado facilitat ahir per Parcs i Jardins mitjançant el servei de premsa no es feia inicialment cap esment a l’atac de l’1 de juliol. Només en una segona comunicació, i després que aquest diari preguntés expressament per aquesta circumstància, es va fer referència a l’assumpte : « un error » pel qual, a hores d’ara, encara no hi ha cap explicació. N’hi haurà d’haver, perquè la vídua, Eva Segarra, ja ha denunciat Parcs i Jardins a Inspecció de Treball per « negligència i infracció de les mesures de seguretat i de riscos laborals », i preveu interposar també una querella criminal.
Fuente: CGT de Parcs i Jardins
