El conflicte que enfronta des de fa un any als treballadors de Parcs i Jardins amb l’Ajuntament de Barcelona és molt més que una discussió sobre si el consistori pretén privatitzar (o no) l’institut municipal. La seva conversió en entitat pública empresarial local (EPEL), que s’aprovarà al ple de demà, és només la punta de l’iceberg d’un acarnissat debat sobre com ha de ser el model de gestió del patrimoni verd de la ciutat. Una discussió en què les dues parts estan atrinxerades i que promet guerra per molt temps.
El conflicte que enfronta des de fa un any als treballadors de Parcs i Jardins amb l’Ajuntament de Barcelona és molt més que una discussió sobre si el consistori pretén privatitzar (o no) l’institut municipal. La seva conversió en entitat pública empresarial local (EPEL), que s’aprovarà al ple de demà, és només la punta de l’iceberg d’un acarnissat debat sobre com ha de ser el model de gestió del patrimoni verd de la ciutat. Una discussió en què les dues parts estan atrinxerades i que promet guerra per molt temps.
Els quatre sindicats que formen el comitè d’empresa (CGT, la USOC, CCOO i la UGT) s’oposen rotundament al canvi perquè consideren que donarà via lliure a les subcontractacions privades.
«Això repercutirà clarament en un servei més car per als ciutadans i també de menys qualitat, al tractar-se de treballadors que tenen una formació inferior», assegura José Ruiz, que és el secretari del comitè d’empresa de Parcs i Jardins i que també augura «més precarietat laboral al sector».
Els sindicats diuen que el conveni vigent fixa una proporció d’1,2 treballadors per hectàrea de verd, i per això l’institut té un dèficit de 431 treballadors. «En lloc de contractar personal, cada vegada es comprometen més serveis a tercers —això encara facilitarà més la conversió en EPEL—, cosa que beneficia la iniciativa privada i anirà buidant de contingut i control públic Parcs i Jardins», denuncia Ruiz.
Segons asseguren els treballadors, actualment se subcontracten empreses per preservar el mobiliari urbà i també els aparells de jocs infantils, i per a la neteja dels parcs. Al novembre es farà un pas més a l’aprovar l’externalització del manteniment integral de tots els arbres de la ciutat. «¿Què quedarà per a nosaltres ?», es lamenten.
La versió municipal és molt diferent i parla de només un 9% del pressupost dedicat a aquestes activitats que, a més a més, es contracten majoritàriament a empreses del sector públic. «Són actuacions puntuals que, com que requereixen un gran volum de recursos en poc temps, no poden ser afrontades directament per l’empresa», explica la regidora Imma Mayol, presidenta de l’organisme.
Mayol ha negat per activa i per passiva la intenció de privatitzar Parcs i Jardins : «L’empresa seguirà sent de titularitat pública i mantindrà el mateix control institucional que té ara». «El canvi —afegeix— és degut a l’obligació de modificar els estatuts, al treballar amb tercers, per adequar-nos a la fórmula jurídica que marca la llei».
Els sindicats repliquen que de poca cosa serveix una gestió pública «si finalment l’execució és privada», i posen en dubte el seu futur laboral. Aquest punt és negat també de forma rotunda per la regidora d’ICV. «Des del 1999 hem creat 182 nous llocs de treball fixos i, segons els nous estatuts, si l’empresa es dissolgués, els treballadors es convertirien en funcionaris».
Les hores extres
L’ajuntament situa la clau del conflicte en la «negativa continuada dels sindicats a més polivalència i flexibilitat laboral, per cobrar més hores extres», segons assenyala un portaveu municipal, que recorda que des de l’any 1996 tenen jornada de 35 hores setmanals, la majoria en torns de les 8.00 a les 15.00 hores.
I és aquí on realment el debat s’encén. «Treballem al matí per no molestar la gent i tampoc és solució recol.locar-nos com a conserges», assenyala el secretari del comitè. «Jo mateix vaig enganxar amb Mayol un cartell reivindicant aquestes 35 hores. ¿Què vol ara ICV, més negoci o més bon servei i garanties laborals ?». Més llenya, és la guerra.
Fuente: ALBERT OLLÉS /BARCELONA. El Periódico de Catalunya
