Dia rere dia, les Nacions Unides fan la seva comptabilitat macabra a Costa d’Ivori (460morts i 1 milló de desplaçats en quatre mesos), però no fan res per aturar la violència que ensagnen Abidjan des del final de l’elecció presidencial (28 noviembre 2010).
Per Dahouda Nanko
El Consell de Seguretat multiplica declaracions de impotència, França
ja no fa por i Obama parla ara sense convicció o emoció. Xina i Rússia
regategen el seu poder darrere de les escenes contra la sang dels
pobres negres . El Consell de Seguretat va deixar xec en blanc a la
parella Gbagbo per matar a gran escala i amb impunitat algunes de les
persones que tenen per delicte l’haver votat en contra.
El Consell de Seguretat multiplica declaracions de impotència, França
ja no fa por i Obama parla ara sense convicció o emoció. Xina i Rússia
regategen el seu poder darrere de les escenes contra la sang dels
pobres negres . El Consell de Seguretat va deixar xec en blanc a la
parella Gbagbo per matar a gran escala i amb impunitat algunes de les
persones que tenen per delicte l’haver votat en contra.
A Costa d´Ivori, les massacres de civils ténen lloc sota els canons
dels tancs i obus de Sr. Gbagbo a través del cel d´Abidjan. La missió
de la ONU a Costa d´Ivori (ONUCI) està equipada amb un IM-24 capaç de
neutralitzar les armes a terra, si no dissuadir els tiradors però no ho
fa. La ONUCI que hauria de protegir els civils desarmats per tots els
mitjans però diu que el seu mandat no és això. Les piles de cadàvers,
l’èxode massiu de la poblacion de la capital Abidjan, la destrucció
d’objectius no militars, la distribució massiva d’armes als civils en el
camp del Sr Gbagbo per matar la gent del camp advers no són encara
bastants per la comunitat internacional.
Les grans potències democràtiques Espanya,França, EUA, Gran Bretanya
ja han anat a una crisi més «lucratives», deixant a Costa d’Ivori un
rastre de paraules i declaracions buides. Això és normal, Costa d’Ivori
no és a «dues hores de París» al cor d’Europa, no a les fronteres de la
Mediterrània, no és el país més de 3% mundial de petroli d’alt nivell de
producció.
A Costa d’Ivori el poble va elegir un president durant una elecció
certificada per Nacions unides què un tirà i la seva esposa rebutgen,
el poble és assassinat per haver triat lliurement un president i un
destí. El president electe reconegut per tothom no pot exerçir el poder
i viu refugiat en un hotel protegit per «cascos blaus».
La situació és greu i Costa d’Ivori és a un important punt d’inflexió en
la seva història. Cadascun ha de desenvolupar el seu paper per la pau.
La renúncia de la comunitat internacional enfront de la deriva mortal de
Sr Gbagbo i de la seva dona és preocupant però no sorprenent.
El Consell de Seguretat confirma la sensació que la mort, fins i tot
milers d’africans són només per a la mantega, la massacre de centenars
de negres ivorians per Sr Gbagbo no el commou perquè la crimininalitat
dels líders africans esta legítimament genètics, i plorar els morts
libians en el desert o el poble ferit de Japó, víctima de la natura,
és més humanitzant.
A Costa d’Ivori, els homes fets de carn i de sang vermella moren cada
dia en la indiferència de les grans potències.
Sobre Líbia, el president Sarkozy va dir que «treballem perquè el poble
libià ha de triar el seu destí”. A Costa d’Ivori, el poble ja ha triat
el seu destí .
Ara és el moment per deixar la lletania estèril del verb, i demostrar
que un home no pot superar els valors de la nostra humanitat, no es pot
reduir a la impotència de les Nacions i els homes que van escriure el
«mai de dictadura i de tirania » de la nostra història col·lectiva.
El paper del Consell de Seguretat i amb ell els paisos democratics és
de moure-se perquè la situació a Costa ´Ivori amenaça la pau i la
seguretat internacional, i d´agafar mesures fermes per aturar la
destrucció de moltes de vides.
Aquí teniu una petita mostra de la barbarie que està patint el poble.
El dia 03 de març de 2011, al barri de Abobo va haver una
manifestació pacífica de dones per demanar la sortida del Sr. Gbagbo del
poder. Els militars han disparat i assasinat a 8 dones sense cap tipus
de defensa
http://www.youtube.com/watch?v=4CKC…
Més greu, el dijous 17 de març de 2011 al barri de Abobo, en sa seva
majoria a favor de Alassane Outtara, president reconegut per la
comunitat internacional. Els militars del Sr. Gbagbo han llançat
diversos obús dins un mercat, 15 persones varen morir, però la missió de
la ONU Costa de Marfil xerra de 35-40 persones mortes.
http://www.youtube.com/watch?v=yza2…
–
Guías
/
