No tolerarem que tant al jovent, que desconeix la història més recent, com a tota la ciutadania en general, se l’enganyi i confongui.
Avui, després de tants anys de silenci « democràtic » imposat sobre el
nostre passat històric més immediat, sembla que s’ha destapat la fal·lera
per la recuperació de la memòria històrica
Han transcorregut ja 32 anys d’ençà de l’execució d’en Salvador,
i certament moltes coses han canviat, s’han transformat, mentre que moltes
de les il·lusions i esperances d’aleshores han estat frustrades i traïdes.
Ens maten les persones, però les idees mai les poden matar.
Reneixen sempre que es mantenen, que perviuen, l’explotació i les
opressions quotidianes. I la realitat actual no és gaire afalagadora : campa
lliurement l’especulació més brutal, l’explotació capitalista més
salvatge, la precarietat social i laboral com mai s’havia vist, alhora que
capes obreres i populars passen cada cop més a engrossir les bosses
socials de la pobresa, mentre una minoria s’enriqueix cada cop més. I quan
la nostra vida quotidiana es veu més dirigida i controlada des de dalt,
enmig del creixement de la mentida, la manipulació i la corrupció
tolerades, sinó incentivades.
També, cada cop més, assistim a la destrucció sistemàtica del nostre
territori, quan encara ens són negats els nostres drets lingüístics i
nacionals legítims i democràtics.
Tornant al Salvador, cal insistir de bell nou -més enllà de tota
recuperació « democràtica » i partidista- que ell, igual com milers de joves
de la seva època no era, ni es definia com un antifranquista.
Resultat de les lluites obreres més radicals del moment, en Puig Antich
era un revolucionari anticapitalista, encaminat en la seva pràctica
autònoma vers la transformació radical de la societat, s’enfrontava no
només a
l’explotació capitalista a tots els nivells, sinó també als partits i
grupuscles reformistes i avantguardistes que volien dirigir i controlar el
moviment obrer i la lluita als barris.
La classe obrera més radical i el MIL trencaren així aleshores amb el
dirigisme imperant, van obrir camí a l’autogestió, l’autoorganització de
classe, i a les assemblees decisòries, entre d’altres aportacions. Cal dir
també que, a principis del setanta, hi havia molts Salvador Puig Antich
disposats a tot, fins i tot a donar la pròpia vida si calia, per
aconseguir una societat i un país realment més lliure i alliberat. Bona
part de les aportacions del MIL, del seu projecte revolucionari, són avui
encara vigents, malgrat el temps que ha transcorregut, ja que d’una manera
espontània i contestatària, responen contra el sistema actual de dominació
capitalista tots aquells i aquelles que lluiten per un real alliberament
aquests darrers anys : moviments socials, okupes, moviment llibertari,
assemblees de barri i pobles, etc., parteixen de plantejaments
assemblearis, autoorganitzatius, autònoms, antijeràrquics i
anticapitalistes.
Avui, després de tants anys de silenci « democràtic » imposat sobre el
nostre passat històric més immediat, sembla que s’ha destapat la fal·lera
per la recuperació de la memòria històrica.
I sabedors del contingut de la pel·lícula Salvador, a punt d’estrenar-se,
que té els seu antecedent tergiversador i mentider en el llibre Compte
enrere de l’Escribano, en què es dóna una visió falsejada, manipulada i
mitificada de la vida de Puig Antich, al qual s’aïlla, amb intencionalitat
política, de les lluites obreres i populars autònomes i anticapitalistes
dels primers anys setanta, sense les quals la seva vida i la seva mort no
tenen cap sentit.
I farts com estem de l’apropiació i recuperació de les lluites del
moviment llibertari i antiautoritari per a d’altres interessos ideològics
i partidistes, davant d’aquesta nova provocació, que representa
l’exhibició de l’esmentat film, per a tots aquells i aquelles encara vius :
els ex-MIL, ex-OLLA, exgrups autònoms, ex-GOA (grups d’obrers autònoms),
explataformes anticapitalistes, i tants milers de treballadors anònims,
veritables protagonistes de la història que se’ns oculta, tots plegats i
en el moment que ho creguem oportú, amb fermesa i objectivitat històrica,
donarem la resposta que creguem més adient.
Respondrem amb la denúncia contundent d’aquesta flagrant falsificació
històrica. No tolerarem que tant al jovent, que desconeix la història més
recent, com a tota la ciutadania en general, se l’enganyi i confongui. Hom
pot no compartir ni la manera de lluitar, ni els mètodes ni la finalitat
del MIL i de bona part del moviment obrer català de les
acaballes del franquisme. Però el que mai es pot fer és prescindir,
ocultar i esborrar olímpicament una part de la història contemporània del
nostre país. Un poble, un país que desconeix la seva pròpia història no té
futur ni va enlloc.
Ricard de Vargas-Golarons
Par : mhm
Fuente: Ricard de Vargas-Golarons
