El pasado octubre, fueron despedidos tres trabajadores senegaleses de la planta de reciclaje de residuos de Llucmajor, Mallorca, por negarse a continuar trabajando cincuenta horas a la semana, después de que la empresa (subcontratada, desde Septiembre, de otra empresa privada, a su vez contratada por el Govern Balear, que por su parte ha trasladado la competencia al Consell Insular de Mallorca) les descontara de la nómina de Agosto los ciento veinte euros de complemento salarial que venían cobrando. Constatamos, una vez más, cómo la proliferación de obras y servicios contratados y subcontratados (esta vez con la complicidad de las propias instituciones) se traduce en sobreexplotación laboral, a través de elevación de ritmos de trabajo, de jornadas laborales prolongadas ilegalmente, del aumento de riesgos de siniestralidad laboral y el saqueo a las ya de por sí esquilmadas nóminas de los trabajadores.
Pero es preciso detenerse en la condición de inmigrantes, en este caso subsaharianos, de los trabajadores despedidos, y de los otros que también han sido amenazados con el despido por el mismo motivo. Entre las gestiones desarrolladas por la CGT para su defensa, nos entrevistamos, dada la responsabilidad institucional en esta medida discriminatoria y racista, con la flamante Consellera de Inmigración, guiados por la lejana esperanza (ingenuos que somos) que las consignas lanzadas por el Govern del señor Matas alrededor de la creación de la nueva Consellería se tradujeran, en la práctica, en algo concreto. No faltaron, en el encuentro con la señora Pastor, bonitas palabras y buenas intenciones, que se completaron posteriormente con un compromiso, por parte de la Directora General de Treball, de acuerdo de readmisión en un posterior acto de conciliación. Pero llegado el día de la cita en el TAMIB, y estando convocados en tiempo y forma, no aparecieron ni el Consell de Mallorca, ni el Govern de Matas. O sea que, además de incumplir los compromisos y faltar a la palabra, esta ausencia los hace cómplices de la injusticia perpetrada hacia los obreros inmigrantes. Y en vez del prometido acuerdo, en el TAMIB nos encontramos con que ésas empresas, que se nutren con el dinero de todos los ciudadanos, ratificaron los despidos, permitiéndose incluso formas de insultante hostilidad. Y todo ello con el respaldo institucional.
No debe extrañar que, a la primera de cambio, la consellera de Inmigración y los otros gobernantes hayan fallado como escopetas de feria. Bien al contrario, hubiera sido una sorpresa que el PP ayudara a la solución de uno solo de estos problemas, y mucho más que variara sus políticas en materia de inmigración. Porque fue el partido de Aznar, recordémoslo, quien aprobó la vigente Ley de Extranjería, preñada de discriminación hacia el inmigrante, para mayor gloria de la Europa fortaleza. Han sido los dirigentes del PP quienes han criminalizado durante demasiado tiempo la inmigración, confundiéndola y mezclándola con la delincuencia, incluso a veces con el terrorismo. Son ellos los que, a cada convocatoria electoral, han fomentado el miedo y el odio hacia los inmigrantes, como mecanismo para ganar votos, a la vez que justificaban la creciente represión hacia esos colectivos y la violación de sus derechos humanos.
Parece claro que, a nuestras autoridades insulares y autonómicas, sólo les interesa la parte folclórica de los recién llegados, como una manera de ocultar los problemas sociales que provocan las políticas que aplican, y de practicar un populismo caritativo que les dé buena imagen ante el electorado. Su proyecto pasa por el apartheid social y político de una inmigración condenada a ser ciudadanía de segunda o tercera, así como por el enfrentamiento entre colectivos sociales, intentando domesticar y comprar a quien se deje, a través de subvenciones y otras prebendas. Mientras tanto, las empresas privadas, contratadas y subcontratadas con dinero público, pisotean los derechos de los trabajadores sin que ni en el PP ni en UM (habiendo sido debidamente informados) muevan un dedo para corregir el desatino. La explotación laboral y la folclorización de los inmigrantes, son dos caras de la misma moneda.
Frente a todo esto, defendamos solidariamente la igualdad de derechos, de deberes, y la dignidad de todos los trabajadores, tanto los nacidos aquí como los venidos de fuera. Evitemos, de esta manera, los pozos de exclusión social, que tarde o temprano estallarían, como está ocurriendo en Francia.
Noviembre de 2005.
RACISME I FOLKLORE
El passat octubre, van ser acomiadats tres treballadors senegalesos de la planta de reciclatge de residus de Llucmajor, Mallorca, per negar-se a continuar treballant cinquanta hores a la setmana, després que l’empresa (subcontractada, des de setembre, d’altra empresa privada, a la seva vegada contractada pel Govern Balear, que per la seva banda ha traslladat la competència al Consell Insular de Mallorca) els descomptés de la nòmina d’Agost els cent vint euros de complement salarial que venien cobrant. Constatem, una vegada més, com la proliferació d’obres i serveis contractats i subcontractats (aquesta vegada amb la complicitat de les pròpies institucions) es tradueix en sobreexplotació laboral, a través d’elevació de ritmes de treball, de jornades laborals perllongades il·legalment, de l’augment de riscs de sinistralitat laboral i el saqueig a les ja de per si magres nòmines dels treballadors.
Però cal detenir-se en la condició d’immigrants, en aquest cas subsaharians, dels treballadors acomiadats, i dels altres que també han estat amenaçats amb l’acomiadament pel mateix motiu. Entre les gestions desenvolupades per la CGT per a la seva defensa, ens varen entrevistar, donada la responsabilitat institucional en aquesta mesura discriminatòria i racista, amb la flamant Consellera d’Immigració, guiats per la llunyana esperança (ingenus que som) que les consignes llançades pel Govern del senyor Matas al voltant de la creació de la nova Conselleria es traduïssin, en la pràctica, en alguna cosa concreta. No van faltar, en la trobada amb la senyora Pastor, boniques paraules i bones intencions, que es van completar posteriorment amb un compromís, per part de la Directora General de Treball, d’un acord de readmissió, en un posterior acte de conciliació. Però arribat el dia de la cita en el TAMIB, i estant convocats en temps i forma, no van comparèixer ni el Consell de Mallorca, ni el Govern de Matas. O sigui que, a més d’incomplir els compromisos i faltar a la paraula, aquesta absència els fa còmplices de la injustícia perpetrada cap als obrers immigrants. I en comptes del promès acord, en el TAMIB ens varen trobar amb que aquestes empreses, que es nodreixen amb els doblers de tots els ciutadans, van ratificar els acomiadaments, permetent-se fins i tot formes de insultant hostilitat. I tot això amb el suport institucional.
No ha d’estranyar que, a la primera de canvi, la consellera d’Immigració i els altres governants hagin fallat com escopetes de fira. Bé al contrari, hagués estat una sorpresa que el PP ajudés a la solució d’un solament d’aquests problemes, i molt més que variés les seves polítiques en matèria d’immigració. Perquè va ser el partit d’Aznar, recordem-lo, qui va aprovar la vigent Llei d’Estrangeria, prenyada de discriminació cap a l’immigrant, per a major glòria de l’Europa fortalesa. Han estat els dirigents del PP qui han criminalitzat durant massa temps la immigració, confonent-la i barrejant-la amb la delinqüència, fins i tot de vegades amb el terrorisme. Són ells els qui, a cada convocatòria electoral, han fomentat la por i l’odi cap als immigrants, com un mecanisme per a guanyar vots, alhora que justificaven la creixent repressió cap a aquests col·lectius i la violació dels seus drets humans.
Sembla clar que, a les nostres autoritats insulars i autonòmiques, només els interessa la part folklòrica dels nouvinguts, com una manera d’ocultar els problemes socials que provoquen les polítiques que apliquen, i de practicar un populisme caritatiu que els doni bona imatge davant l’electorat. El seu projecte passa pel apartheid social i polític d’una immigració condemnada a ser ciutadania de segona o tercera, així com per l’enfrontament entre col·lectius socials, intentant domesticar i comprar a qui es deixi, a través de subvencions i altres prebendes. Mentrestant, les empreses privades, contractades i subcontractades amb diners públics, trepitgen els drets dels treballadors sense que ni en el PP ni en UM (havent estat degudament informats) moguin un dit per a corregir el disbarat. L’explotació laboral i la folklorització dels immigrants, són dues cares de la mateixa moneda.
Enfront de tot això, defensem solidàriament la igualtat de drets, de deures, i la dignitat de tots els treballadors, tant els nascuts aquí com els vinguts de fora. Evitem, d’aquesta manera, els pous d’exclusió social, que tard o d’hora esclatarien, com està ocorrent a França.
Novembre de 2005.
Fuente: Pep Juárez, Secretari General de CGT-BALEARS
