L’Ajuntament de Reus ha signat un conveni de quatre anys amb l’empresa farmacèutica Novartis per col·laborar en el desenvolupament empresarial i d’investigació del Tecnoparc. L’alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, fins i tot va declarar que Novartis « serà l’agent tutor per tirar endavant el parc ».
Una notícia com una altra en una ciutat on l’Ajuntament es proclama progressista i catalanista (qui no s’ho diria avui en dia ?). Però el fet que sigui Novartis l’empresa triada per fer-hi la col·laboració aporta arguments més aviat rebutjables que no em puc estar de citar.
Novartis és una empresa amb seu a Basilea, a Suïssa, amb 67.000 treballadors i treballadores i implantació a 142 països, producte de la fusió de dues empreses suïsses el 1996, Ciba Geigy i Sandoz. Una empresa capdavantera en comercialització de fàrmacs que executa diferents programes d’investigació sobre biomedicina, biotecnologia i ciències de la salut. Això ens diuen els diaris de la demarcació i els gabinets de propaganda (perdó, de comunicació) de la companyia multinacional.
Hi ha un altre cantó de la realitat, però, que resta amagat en aquestes informacions i que crec que cal saber. Així, la multinacional ha estat repetidament denunciada en els darrers anys des de diverses organitzacions del moviment antiglobalitzador arreu del planeta, acusada d’assaigs clínics no ètics i traves a la fabricació i comercialització de medicaments vitals en països en desenvolupament.
Aquests senyors endiumenjats que donaven la mà amablement al bo del Pérez en les fotografies que acompanyaven la notícia tenen una altra cara, la cara de la cobdícia més extrema que l’any 2001 els va portar, junt amb 38 empreses més de la indústria farmacèutica, a demandar el Govern Sudafricà acusant-lo de violar el dret de patents quan el govern d’aquell estat volia produir medicaments genèrics que fossin accessibles a la totalitat de la població i lluitar, entre altres, contra la sida.
Aquests senyors són els mateixos que van promoure, a l’Hospital Nyiró Gyula de Budapest i aprofitant-se de les necessitats econòmiques d’Hongria en aquell moment, assajos clínics damunt humans amb una substància experimental anomenada iloperidona (Zomaril). Durant els assajos, molts pacients esquizofrènics van ser tractats amb placebo (és a dir, amb un medicament inert) i se’ls va retirar la medicació provadament beneficiosa que ja prenien, una pràctica expressament prohibida per la Declaració de Helsinki subscrita per l’Associació Mèdica Mundial.
Que el Tecnoparc anirà bé amb aquesta gent al capdavant ningú ho dubta, però és també evident que qui fa disbarats a l’altra punta de món i bona cara a casa nostra no es mereix tanta propaganda ni tants copets a l’esquena.
La globalització que permet situacions com les descrites no ens agrada, però tampoc hem de renunciar a les coses bones que aquesta té, entre altres la possibilitat d’informació. Per això, si voleu aconseguir més informació sobre la companyia i els seus «beneficiosos» programes, podeu consultar el web de la campanya Buko Pharma, que segueix des de fa 15 anys les activitats desenvolupades per la indústria farmacèutica al Tercer Món ; o la revista alemanya arznei-telegramm, que informa permanentment de les pràctiques pernicioses de la indústria farmacèutica. Allí, els «tutors» del Tecnoparc hi surten retrats amb totes les fotos.
Par : Jordi Martí Font
