El casament del fill del rei és una altra bona oportunitat, potser la que més, per dir ben alt que no tenim ni volem reis, que la monarquia és una institució d’una altra edat històrica i que aquesta en concret és hereva de les imposicions franquistes durant el període de la Transició.
La monarquia ha de desaparèixer d’una vegada per totes
El casament del fill del rei és una altra bona oportunitat, potser la que més, per dir ben alt que no tenim ni volem reis, que la monarquia és una institució d’una altra edat històrica i que aquesta en concret és hereva de les imposicions franquistes durant el període de la Transició.
És el moment perquè és quan més evident s’ha fet la realitat del cretinisme i al baixesa moral que algunes persones d’aquests països que formem -per la força fins que no es reconegui el dret d’autodeterminació- l’Estat espanyol són capaces d’exhibir públicament. Un cretinisme que els fa gastar fons públics per oferir vassallatge content -i per tant més estúpid si cap- a una institució completament fora del temps i del lloc.
No ens cal estendre’ns massa per saber de qui peu calcen els Borbons, ja que la història és plena d’exemples de la seva crueltat i de la seva predisposició a exercir els drets que l’Estat els ha donat tant quan els podien exercir de forma despòtica com ara que només -diuen- els tenen com a representants. Com a catalans no podem oblidar les cendres de Xàtiva, el Decret de Nova Planta, les entrades a sang i a foc a Almansa, a Barcelona, a Mallorca… el suport explícit a la dictadura de Primo de Rivera i l’implícit a la de Franco, tot i les males relacions d’alguns membres de la Família amb l’anterior dictador. Com a treballadores i treballadors no ens podem oblidar dels obrers massacrats al llarg dels segles XIX i XX a mans de l’exèrcit en guerres imperialistes que els monarques van beneir i a les quals van donar el seu suport a la recerca de mantenir unes colònies perdudes d’avantmà a costa dels fills de la nostra classe.
I com a persones que vivim al 2004 als Països Catalans i vivim del nostre treball, no hem de tancar els ulls a mentida que suposa la major part de la informació feta pública sobre aquesta entitat que, repeteixo, cal que desaparegui, per corrupta i malgastadora, per classista i fora de la història.
Tant de bo, el pastís que hagin engrapat durant la boda els provoqui descomposició i cagarrines de les fines. És només un petit desig de qui n’està fart de tota aquesta colla de xupòpters.
Jordi Martí Font, secretari de Comunicació de la CGT de Catalunya
Par : jordi martí font
