Aquests cartells imiten un cartell de TMB on es parlava de la gran responsabilitat que comporta conduir un autobús per Barcelona però que no explicava com i en quines condicions laborals es realitza aquesta responsabilitat.
El cartell fa un recordatori a l’aturada del passat 21 de Novembre (on la Direcció de TMB deia que seria una vaga minoritaria) : “El 90% dels conductors/es d’autobusos de TMB va parar el 21 de novembre de 2007 per reivindicar dos dies de descans setmanal. Dos mil d’ells i elles es van manifestar pels carrers de Barcelona.”
Per últim, el cartell remarca qui és el culpable de la vaga : “Aquest Nadal, o l’Ajuntament i la Direcció de TMB donen solucions a la manca de descansos o tornaran a ser culpables de que la gent de Barcelona no tingui autobús.”
Per altra part, el col•lectiu de conductors/es de TMB denuncien les mentides de Jordi Hereu, Alcalde de Barcelona, que a les passades eleccions parlava als seus mítings de millorar la qüalitat de la feina als serveis públics i ara diu als mitjans de comunicació que demanar dos dies de descans pels conductors/es d’autobusos de TMB és “inasumible”.
Pots veure el video de les falses promeses electorals de Jordi Hereu a :
http://comitedescansos.blogspot.com/
Volem recordar que el col•lectiu de conductors de TMB treballa sis dies a la setmana, comença i acaba la seva jornada laboral en dos llocs diferents de la ciutat i tots els conductors i conductores suplents coneixen el seu horari i la linea en la que han de conduir el dia següent només amb un dia d’antelació. El col•lectiu de conductors de TMB realitza només 5 dies de descans al mes.
El conductors i conductores d’Autobusos de TMB treballen a l’any : 1690 hores efectives, 83 hores de presencia mínimes, 80 hores extres obligatòries, 7 dies de feina en festes oficials, temps partit, etc. Treballem 251 dies a l’any, més les festes oficials, quan la mitjana al sector és de 220 dies a l’any.
Aquesta situació de manca de descans està provocant :
1. Una concil•liciació de vida familiar i laboral molt difícil de dur a terme. No és una casualitat que cada cop són més els treballadors i treballadores que s agafen la reducció de jornada per fill, com una manera de poder estar més amb els seus.
Una altra dada que confirma aquesta mancança de conciliació familiar és l’augment considerable de companys i companyes que agafen alguns dels seus 20 dies de permís no retribuït, ajustant-se el cinturó per poder estar més amb la família.
2. Un alt nivell de tensió entre els conductors i conductores que ha fet disparar totes les alarmes pel nivell d’agressions que patim com a col•lectiu. El complicat tràfic de la ciutat, la tardança entre Autobusos deguda a la gestió de segons quines línies, fent que la desesperació d’alguna gent es tradueixi en agressivitat i la pèrdua del respecte cap a la figura del conductor, ha derivat en agressions cap al conductor i conductora. (35 agressions físiques al 2006, 32 fins al dia d’avui. En relació a les agressions verbals no hi ha constància, però sabem que són diàries).
3. L alt nivell de baixes per qüestions psicològiques (depressió, ansietat, etc.). Segons l’Informe de Salut de l’any 2002-2004, les enfermetats psicològiques eren la segona causa de baixes a l’empresa, després de les muscoesqueletiques. A dia d’avui encara no tenim dades de l’Informe del 2004-2006.
Fuente: Secretaria de Relacions amb el Mitjans de Comunicació CGT Catalunya
