El Fòrum de Debats de la Universitat de València proyectará el próximo martes, 21 de diciembre, el documental ’Mujeres en pie de guerra’, una obra realizada por la periodista Susana Koska y producida por el cantante José María Sanz ’Loquillo’ en el que se recoge el testimonio de ocho mujeres que vivieron la "tragedia atroz" de la dictadura pero a las que "el franquismo no pudo aniquilar", según explicó hoy durante la presentación de la iniciativa la realizadora.

El Fòrum de Debats de la Universitat de València proyectará el próximo martes, 21 de diciembre, el documental ’Mujeres en pie de guerra’, una obra realizada por la periodista Susana Koska y producida por el cantante José María Sanz ’Loquillo’ en el que se recoge el testimonio de ocho mujeres que vivieron la «tragedia atroz» de la dictadura pero a las que «el franquismo no pudo aniquilar», según explicó hoy durante la presentación de la iniciativa la realizadora.

La cinta narra las historias de Sara Berenguer, María Salvo, Rosa Laviña, Rosa Díaz, Neus Catalá, Teresa Buígas y Merçona y Carme Puig Antich, todas ellas represaliadas durante el régimen militar por su compromiso con la República. En el filme, cuyo rodaje se inició en la ciudad francesa de Beziers en 2003, las protagonistas «dan una lección de dignidad y de vida» a pesar del drama personal que sufrieron en campos de concentración y repetidas sesiones de tortura, aseguró Koska.

El documental pretende «dar voz» a una mujeres a las que les queda «poco tiempo para contar su verdad», al tiempo que reflexionar sobre una realidad poco conocida de la historia española, como es el papel que las mujeres desempeñaron durante la Guerra Civil y la dictadura.

Así, a lo largo de los 75 minutos que dura la película se recuerdan movimientos clandestinos organizados durante la contienda, como ’Mujeres Libres’, que llegó a contar con 20.000 afiliadas. Asimismo, aparecen imágenes de la represión en las calles, de niños exiliados y de campos de concentración, donde estas mujeres realiz¡ron «el mayor acto de rebeldía posible : no morir en ellos».

Entre los testimonios recogidos destaca el de las hermanas de Salvador Puig Antich, Merçona y Carme, que relatan las última horas del anarquista, ejecutado por el régimen en 1974. «No lloramos cuando se lo llevaron», dicen estas mujeres, que recuerdan la «hipocresía de uno de los militares, de guante blanco y vestido de gala, que pretendía estrecharnos la mano después de ejecutar a nuestro hermano».

Por su parte, Loquilllo, productor y autor de la banda sonora del filme, aseguró que ’Mujeres en pie de guerra’ es un ejemplo de «cine político», algo de lo que se mostró «muy orgulloso, ya que en este país no todo es Torrente y Bisbal».

SIN FINANCIACIÓN EXTERNA

Debido a este compromiso político, la cinta no ha contado con ninguna financiación externa e, incluso, Loquillo tuvo que dejar su discográfica porque la empresa se negó a editar la banda sonora de la película con el «pretexto de que no era comercial». Al respecto, el cantante agregó que la financiación del proyecto se ha hecho gracias al dinero recaudado por la banda Loquillo y Trogloditas en sus conciertos, por lo que agradeció a los «fans y a los ayuntamientos que nos han contratado» que hayan hecho posible la iniciativa.

De la obra, que contribuye a acabar con el «pacto de silencio» que supuso la Transición española —subrayó el intérprete—, se han distribuido dos copias, una de las cuales se proyecta actualmente en una sala de cine de Barcelona donde «está obteniendo una buena acogida del público, sobre todo por parte de la gente joven», aseguró.

La segunda copia se exhibe en diferentes espacios culturales de toda España y es la que se proyectará el próximo martes, 21 de diciembre en la Universitat. La sesión se iniciará a las 19:00 horas y se llevará a cabo en el Aula Magna del edificio histórico de La Nau.

LIBRO, DISCO Y OBRA TEATRAL

De forma paralela al documental, está prevista la realización de un libro de recuerdos, un disco y una pieza teatral. En el libro se reproducirán las cartas, las fotografías y otros documentos históricos en poder de las protagonistas y de la directora.

Además, el «compromiso con la libertad y con la memoria» de Loquillo se plasma en la música que ha creado para el documental y que se ha editado en un disco que se presenta como banda sonora y como documento histórico. En sus canciones se recuerdan «héroes olvidados, mujeres esenciales y a todos quienes dieron la vida en los tiempos difíciles», explicaron los responsables de la iniciativa.

También está previsto el estreno de una obra teatral. De hecho la idea original de ’Mujeres en pie de guerra’ era el formato escénico pero se pensó que el cine se adaptaba mejor a las características de la historia, apuntaron las mismas fuentes.

Finalmente, se ha creado una página web —www.enpiedeguerra.net— que da una dimensión abierta del proyecto. La pretensión es que «a través de esta página otras guerras, otros movimientos sociales y propuestas femeninas podan enriquecer la plataforma», concluyeron.

EP


La Universitat de València dóna veu a les víctimes del franquisme amb la projecció de l’obra «Mujeres en pie de guerra»

El Fòrum de Debats de la Universitat de València projectarà dimarts que ve, 21 de desembre, el documental «Mujeres en pie de guerra», una obra realitzada per la periodista Susana Koska i produïda pel cantant José María Sanz, «Loquillo», en què es recull el testimoni de huit dones que van viure la «tragèdia atroç» de la dictadura però a les quals «el franquisme no va poder aniquilar», segons ha explicat hui durant la presentació de la iniciativa la realitzadora.

La cinta narra les històries de Sara Berenguer, María Salvo, Rosa Laviña, Rosa Díaz, Neus Català, Teresa Buígas, i Merçona i Carme Puig Antich, totes elles represaliades durant el règim militar pel seu compromís amb la República. Al film, rodatge que es va iniciar a la ciutat francesa de Beziers en el 2003, les protagonistes «donen una lliçó de dignitat i de vida» a pesar del drama personal que van patir en camps de concentració i repetides sessions de tortura, va assegurar Koska.

El documental pretén «donar veu» a unes dones a les quals els queda «poc de temps per a explicar la seua veritat», al temps que reflexionar sobre una realitat poc coneguda de la història espanyola, com és el paper que les dones van desenvolupar durant la Guerra Civil i la dictadura.

Així, al llarg dels 75 minuts que dura la pel·lícula es recorden moviments clandestins organitzats durant la contesa, com «Mujeres libres», que va arribar a comptar amb 20.000 afiliades. També apareixen imatges de la repressió als carrers, de xiquets exiliats i de camps de concentració, on estes dones van realitzar «el major acte de rebel·lia possible : no morir-hi».

Entre els testimonis recollits destaca el de les germanes de Salvador Puig Antich, Merçona i Carme, que relaten les últimes hores de l’anarquista, executat pel règim el 1974. «No ploràrem quan se’l van emportar», diuen estes dones, que recorden la «hipocresia d’un dels militars, de guants blancs i vestit de gala, que pretenia estrényer-nos la mà després d’executar el nostre germà».

Per part seua, Loquilllo, productor i autor de la banda sonora del film, va assegurar que «Mujeres en pie de guerra» és un exemple de «cine polític», una cosa del que es va mostrar «molt orgullós, ja que en este país no tot és Torrente i Bisbal».

SENSE FINANÇAMENT EXTERN

A causa d’este compromís polític, la cinta no ha comptat amb cap finançament extern i fins i tot, Loquillo va haver de deixar la seua discogràfica perquè l’empresa es va negar a editar la banda sonora de la pel·lícula amb el «pretext que no era comercial». Sobre això, el cantant va agregar que el finançament del projecte s’ha fet gràcies als diners recaptats per la banda Loquillo y Trogloditas en els seus concerts, pel que va agrair als «fans i als ajuntaments que ens han contractat» que hagen fet possible la iniciativa.

De l’obra, que contribuïx a posar fi al «pacte de silenci» que va suposar la Transició espanyola —va subratllar l’intèrpret—, s’han distribuït dos còpies, una de les quals es projecta actualment en una sala de cine de Barcelona on «està obtenint una bona acollida del públic, sobre tot per part de la gent jove», va assegurar.

La segona còpia s’exhibix en diferents espais culturals de tot Espanya i és la que es projectarà dimarts que ve, 21 de desembre a la Universitat. La sessió s’iniciarà a les 19:00 hores i es durà a terme a l’Aula Magna de l’edifici històric de La Nau.

LLIBRE, DISC I OBRA TEATRAL

De manera paral·lela al documental, està prevista la realització d’un llibre de records, un disc i una peça teatral. En el llibre es reproduiran les cartes, les fotografies i altres documents històrics en poder de les protagonistes i de la directora.

A més, el «compromís amb la llibertat i amb la memòria» de Loquillo es plasma en la música que ha creat per al documental i que s’ha editat en un disc que es presenta com a banda sonora i com a document històric. En les seues cançons es recorden «herois oblidats, dones essencials i tots els qui van donar la vida en els temps difícils», van explicar els responsables de la iniciativa.

També està previst l’estrena d’una obra teatral. De fet la idea original de «Mujeres en pie de guerra» era el format escènic però es va pensar que el cine s’adaptava millor a les característiques de la història, van apuntar les mateixes fonts.

Finalment, s’ha creat una pàgina web —www.enpiedeguerra.net— que dóna una dimensió oberta del projecte. La pretensió és que «a través d’esta pàgina altres guerres, altres moviments socials i propostes femenines poden enriquir la plataforma», van concloure

EP