Aquest dijous, i després que el Senat afavorira encara més les propostes de la dreta, la patronal de l’ensenyament privat i la jerarquia católica, apleguem al tràmit final de la Llei d’Educació (LOE). Davant aixó, les persones que subscrivim aquest article fem públiques les principals raons per les quals considerem que la llei conté aspectes que perjudiquen clarament els interessos de l’Escola Pública com garant del dret a l’educació de totes i tots en condicions d’igualtat i que, de no corregir-se en el tràmit parlamentari encara pendent, pot tenir efectes perniciosos en el futur.
Quan al setembre de 2002, en plena tramitació parlamentària de la Llei de Qualitat (LOQE), la Plataforma Estatal per l’Escola Pública : sindicats de professorat i d’estudiants, associacions de mares i pares i moviments de renovació pedagògica, juntament amb PSOE i IU, van organitzar un massiu acte a Madrid, amb la participació dels seus màxims dirigents -Rodríguez Zapatero inclòs- vam subscriure un Manifest conjunt que avui mereix la pena recordar i recuperar.
Reivindicàvem llavors que « les Administracions educatives han de, abans de res, reforçar el paper dels centres públics com a xarxa vertebradora de l’oferta educativa i només han de mantenir concerts amb els centres privats disposats a atendre tot l’alumnat, sense cap tipus de discriminació, a fer efectiu el principi de gratuïtat i a portar a terme una gestió transparent i controlable socialment ».
Enfront d’això, la LOE -després dels acords del PSOE amb sectors de l’ensenyament privat concertat- no només ha renunciat a reconèixer aquest paper a l’educació pública, sinó que ha reforçat els concerts, estenent-los a etapes no obligatòries, com va fer el PP. D’altra banda, la Llei no impedeix la segregació per raó de sexe en etapes o aules sostingudes amb fons públics -encara que no es discrimine per això en l’admissió al centre- ; ni talla d’arrel qualsevol possibilitat de cobrament a les famílies per ensenyaments concertats ; ni sotmet els centres privats concertats als mateixos requisits de funcionament i control social ; ni evita la competència deslleial d’aquests amb la xarxa pública ; ni assegura que la cessió de sòl públic siga per a la creació de centres públics ; ni tan sols s’ha assolit que l’acomiadament improcedent del professorat -encara amb sentència ferma- siga considerat com falta greu, el que és senzillament escandalós.
Per primera vegada en la història de l’educació espanyola s’equipara per llei -en drets que no en obligacions- la xarxa privada concertada amb la pública. La LOE contempla que « El servei públic de l’educació pot ser prestat pels poders públics i per la iniciativa social, com garantia dels drets fonamentals dels ciutadans ». L’Estat fa així abandó d’una de les seues obligacions fonamentals, contravenint l’article 27.5 de la Constitució pel qual « Els poders públics garanteixen el dret de tots a l’educació ». Com es pretén que la iniciativa social, l’ensenyament privat, garantisca un dret fonamental com és l’educació quan, per la seua pròpia naturalesa, el seu objectiu és guanyar diners o adoctrinar ?
D’altra banda, es claudica davant la vella exigència de la dreta d’equiparar el dret de tots a l’educació amb « la lliure elecció de centre », obviant el deure dels poders públics de programar les places escolars. Es pretén presentar com iguals les dues xarxes, la pública i la privada, que segueixen sent molt diferents quant al seu origen, objectius, gestió, admissió de l’alumnat o contractació del professorat, amb l’objecte que la xarxa privada concertada puga rebre tot tipus de sobredotació econòmica i de personal, com contemplen diferents apartats de la Llei. I tot això en detriment dels recursos per a l’escola pública i per a l’àmbit rural en particular.
En aquest sentit la Llei no ha satisfet ni de lluny les expectatives generades. Per contra, la quantitat de concessions fetes pel govern a la patronal confessional de l’ensenyament concertat ens permeten atribuir-li el que fa tres anys deia el Manifest que abans s’ha citat : « es camina cap a la consolidació de dues xarxes de centres educatius amb un alumnat clarament diferenciat. Una, la formada pels centres de titularitat pública, condemnats en la pràctica a convertir-se en una xarxa assistencial dirigida als sectors més desfavorits de la població, i una altra integrada pels centres privats concertats el pes i la influència dels quals serà cada vegada major ».
Hi ha altres aspectes que fa tres anys també es consideraven crucials per totes les forces progressistes, inclòs el PSOE. La participació democràtica en la gestió dels centres n’és un. Déiem llavors i reiterem ara que els consells escolars, màxims òrgans de representació de la comunitat educativa, han de tenir la funció d’exercir el control social en la gestió dels centres. Doncs bé, la LOE ni potencia el paper dels consells escolars -se’ls resta competències molt importants pel que fa a la LODE- ni ha recuperat l’elecció democràtica dels equips directius.
Esment especial mereix el que deia el Manifest sobre els recursos necessaris per a millorar la qualitat del sistema educatiu : « És imprescindible l’aprovació d’una Llei de finançament extraordinari que garantisca l’aplicació d’una autèntica Llei de Qualitat en totes les Comunitats Autònomes. Cal invertir més en educació pública i arribar a la mitjana dels països de la Unió Europea ». La LOE ha inclòs finalment un títol de finançament, amb el compromís a 10 anys -en les esmenes del Senat es redueix el compromís fins el 2012- d’equiparar la despesa educativa a la mitjana europea, però no s’aborda la compensació interterritorial, qüestió que resulta clau perquè hi haja un sistema compensador que tracte en igualtat tot l’alumnat, independentment del seu origen social i territorial.
Quant a l’ensenyament de la religió, lluny de solucionar la problemàtica actual d’una manera coherent amb els nostres valors constitucionals, com demanen amplis sectors de la societat espanyola, se cedeix novament als interessos de la jerarquia catòlica i es retrocedeix en vincular, per primera vegada en democràcia, una llei orgànica a uns acords amb la Santa Seu clarament contradictoris amb la nostra Constitució (Capítol 3, del Títol III), el que resulta senzillament inadmissible.
La LOE, doncs, ens allunya encara més del model d’escola laica que correspon a un Estat aconfessional, manté l’adoctrinament en les aules, genera amb això segregació entre l’alumnat en funció de les creences o conviccions morals de les seues famílies i finança amb els diners públics escoles confessionals que transmeten al seu alumnat, a través de l’ensenyament religiós, contravalors aliens a la legislació vigent, les finalitats de l’educació, la convivència en igualtat i la pròpia raó : el sexisme, l’homofòbia, el fonamentalisme, la interpretació esbiaixada dels drets civils i les relacions humanes, l’origen de la vida i la concepció de la mort, la prevalença de la fe sobre la raó, el qüestionament d’avanços científics positius per a la salut i el coneixement ?
Davant d’aquestes deficiències i reculades, les organitzacions i col·lectius progressistes de l’àmbit educatiu tenim l’obligació de plantejar al Govern i als partits polítics, en el temps que resta del tràmit parlamentari de la LOE, la necessitat d’abordar les qüestions de fons exposades en aquest document. I, conseqüèntment, d’exigir la seua rectificació.
Animem a totes les persones i organitzacions progressistes que es van mobilitzar contra la Llei de Qualitat a sumar-se a aquesta iniciativa i a mobilitzar-se conjuntament en defensa d’una educació pública i laica de qualitat, en condicions d’igualtat i amb finançament suficient.
* Membre d l’Área de Política Educativa del STEPV-Iv i secretaria del Àrea d’Educació d’EUPV, respectivament. Signen també aquest article Miguel Angel Ferris (CGT), Rafael Plà (PCPV) Josep Vicent Bataller i Ferrando (Federació d’MRPs del PV), Carme Congost Camacho (MRP Coderi), Agustí Cerdà (ERPV), Jose Ignacio Cases (Sindicat d’Estudiants), Fernando Ferraz Pumares (PCPE-PV), i Pep Pérez (Valencians pel Canvi), mebres de la la Plataforma Per una escola pública valenciana, democràtica, laica i de qualitat.
Fuente: Levante/ ALBERT SANSANO Y Mª ÁNGELES MARTÍNEZ
