Una nova plataforma tracta d'agrupar el descontentament contra la crisi. Primer van reclamar un treball fix. Després, una vivenda digna. També una educació pública que no obeïra el model empresarial. Amb eixes banderes van arribar al 2008 i la crisi va arrasar les seues il·lusions disparant la desocupació juvenil per damunt del 40%, segons l'Enquesta de Població Activa de l'últim trimestre de 2009. Va nàixer llavors el pervers concepte de la generació nini (ni estudia ni treballa) contra la que ara es rebel·len.
«Vinc d’una entrevista de treball. Si tinc sort i ells també em contractaran per a treballar de becari per 300 euros», exemplifica Pablo Padilla, estudiant d’Antropologia de 22 anys que va presentar ahir junt amb un grup d’estudiants recolzat per 15 associacions universitàries la plataforma Joventut sense futur. L’objectiu d’aquests estudiants és tractar de demostrar que protestar «sí que servix». Per això han triat el lema següent: «Sense casa, sense Curro, sense pensió, sense por».
«Vinc d’una entrevista de treball. Si tinc sort i ells també em contractaran per a treballar de becari per 300 euros», exemplifica Pablo Padilla, estudiant d’Antropologia de 22 anys que va presentar ahir junt amb un grup d’estudiants recolzat per 15 associacions universitàries la plataforma Joventut sense futur. L’objectiu d’aquests estudiants és tractar de demostrar que protestar «sí que servix». Per això han triat el lema següent: «Sense casa, sense Curro, sense pensió, sense por». El pròxim 7 d’abril es manifestaran en tota Espanya per a mostrar el seu descontent amb l’eixida que El Govern ha triat per a eixir de la crisi econòmica.
«No pertanc a esta generació però sí a la que el president Zapatero ha fallat. Ens van prometre un canvi de model productiu i una universitat pública i no s’ha complit», va assenyalar la professora d’Òptica de la Universitat Complutense de Madrid Carmen Olalla. Esta investigadora ha sumat el seu suport a altres intel·lectuals com els escriptors Luis García Montero, Almudena Grans o Marcos Ana i altres membres de la Universitat.
No falta l’autocrítica en el col·lectiu. «No hem sabut donar una resposta coordinada com han donat els jóvens a Itàlia, Grècia, Portugal o Islàndia», reflexiona Andrea Sobreïsc, de 21 anys, estudiant d’Història. «Amb la detenció dels jóvens de la capella de Somosaguas hem vist clar el missatge: a per ells», afig.
Víctimes de l’acaçament
En nom de la joventut se senten víctimes d’un acaçament. Qui són ells? «Els grans empresaris. Amb els que es fa la foto Zapatero i després ens perjudiquen», respon Víctor Valdés, de 19 anys, estudiant de Filosofia. «Jo vote cada quatre anys i esta gent s’ha reunit amb el president del Govern quatre vegades en els últims mesos», denúncia Padilla.
La imatge del president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, junt amb els empresaris ha calat en estos jóvens que tenen clar qui va motivar la crisi. «Ens han venut. Han anat a salvar-se ells mateixos», opina Valdés.
«Tinc tres fills i estic molt preocupat pel seu futur. On ha quedat la idea que hi havia que refundar el capitalisme per la crisi? Al final, les solucions han sigut les de sempre. No vull ser apocalíptic però el capitalisme només sap accelerar. Soluciona els problemes amb més problemes», conclou el professor de Filosofia de la Universitat Complutense de Madrid Carlos Fernández Llíria.
http://www.juventudsinfuturo.net/
