AVUI
Jordi Capdevila
BARCELONA
Un recorregut de tres hores i mitja amb bus permetrà conèixer els fets més notoris de l’anarquisme amb l’objectiu de "rescatar aquella Barcelona de l’oblit".
La idea ha partit del col·lectiu Turisme Tàctic i rep el suport del consistori barceloní i la Generalitat. Es tracta de fer una passejada amb autobús -amb recorreguts curts a peu- pels llocs on el moviment anarquista va viure fets vitals, "fer un passeig per la ciutat per explicar una història oculta", va dir una de les promotores, Maite Ninou, que va explicar que segons una recent enquesta un 90 per cent dels barcelonins és gairebé analfabet en relació amb el moviment anarquista o en té una visió pejorativa.
AVUI
Jordi Capdevila
BARCELONA
Un recorregut de tres hores i mitja amb bus permetrà conèixer els fets més notoris de l’anarquisme amb l’objectiu de «rescatar aquella Barcelona de l’oblit».
La idea ha partit del col·lectiu Turisme Tàctic i rep el suport del consistori barceloní i la Generalitat. Es tracta de fer una passejada amb autobús -amb recorreguts curts a peu- pels llocs on el moviment anarquista va viure fets vitals, «fer un passeig per la ciutat per explicar una història oculta», va dir una de les promotores, Maite Ninou, que va explicar que segons una recent enquesta un 90 per cent dels barcelonins és gairebé analfabet en relació amb el moviment anarquista o en té una visió pejorativa.
La visita comença al Portal de Santa Madrona, on es va celebrar el primer congrés obrer el 1870 i on va morir l’anarquista Francisco Ascaso el 1936, i a prop d’on es va intentar atemptar contra Franco, al monument de Colom, el 1946. El Raval i el Paral·lel són llocs emblemàtics, com les xemeneies de La Canadenca, on l’anarquisme va iniciar la primera vaga general, a prop d’on va morir afusellat Salvador Seguí, i sense oblidar la famosa bomba del Liceu.
El Poblenou, barri llibertari
A Montjuïc es visitaran les tombes de Durruti i Ferrer i Guàrdia al cementiri ; el castell, on van ser afusellats tants anarquistes ; i el monument als Immolats. Al Poblenou, barri llibertari per excel·lència, es podrà visitar la seu de Los Solidarios i la zona de les barricades, a més de Can Felipa. El bus recorrerà la Via Laietana per recordar que es va anomenar Via Durruti el 1936, i pararà on hi va haver la seu de la CNT, a més de fer-ho, més amunt, a l’Hotel Ritz, convertit en menjador popular durant la Guerra Civil. L’itinerari no oblida el Camp de la Bota ni la presó Model, on van ser reprimits tants militants llibertaris.
La Ruta de l’Anarquisme no ha oblidat els intents de renéixer en la Transició política, amb les populars Jornades Llibertàries del Parc Güell el juliol del 1977, lloc on es farà una performance poètica. La creació del Movimiento Ibérico de Liberación (MIL) es recordarà en el bar on la policia va detenir Salvador Puig Antich. Molt a prop hi va cremar l’Scala, que va significar «la criminalització del moviment anarquista».
Durant el trajecte es difondran documentals de l’època per comprendre millor el que ha signiticat l’anarquisme a Catalunya. Unes imatges prou oportunes, perquè els canvis urbanístics fan molt difícil, en alguns casos, relacionar el lloc amb els fets. Per exemple, el Camp de la Bota, on van ser executats centenars d’anarquistes, ha desaparegut amb el Fòrum.
Maite Ninou explica la dificultat de fer aquests documentals, perquè les cintes originals són a la Filmoteca de Madrid i no a la de Barcelona, i creu que se n’hauria de reclamar la devolució, com es fa «amb els documents de Salamanca».
De moment, hi ha programats itineraris turístics els dies 9, 10, 11, 16, 17, 18, 23, 24 i 25 d’octubre. L’autocar parteix de la sortida del metro de Drassanes al portal de Santa Madrona, a les 10 del matí, amb final al mateix lloc a dos quarts de 2 del migdia. Els tiquets, que tenen un cost de 3 euros, es poden reservar a les taquilles del Palau de la Virreina de la Rambla o bé adquirir-los abans de pujar al bus, sempre que no s’hagi omplert.
