En medio de la indiferencia más absoluta de todos los demócratas españoles de la España de verdad, en medio del silencio cómplice de todas las instituciones catalanistas de las cuatro provincias, en medio del desconocimiento general en todo el dominio lingüístico por que la parcelación regional que España planificó en su Constitución autonómica funciona a la perfección y es totalmente asumida por las colonias (incluso por los independentistas mediáticos que defienden que en los referéndums sobre la independencia se pregunte sólo sobre las cuatro provincias), más de 125.000 alumnos valencianos que querían estudiar en catalán no lo podrán hacer el curso que viene.
Y no pasa nada … esta es nuestra normalidad desde hace años, como cada curso denuncia Escola Valenciana, entidad imprescindible entre los imprescindibles dentro de la sociedad civil de este país.
Actualmente, en el País Valenciano, hay tres programas educativos diferentes y complementarios : por un lado, el Programa de Enseñanza en Valenciano (PEV) para el alumnado mayoritariamente catalanohablante, que asegura el aprendizaje del catalán, el español y el inglés, por otro, el Programa de Inmersión Lingüística (PIL), para el alumnado castellanohablante que asegura lo mismo que el anterior, y por último, el Programa de Incorporación Progresiva (PIP) que hasta ahora aseguraba la asignatura de valenciano y otra área temática impartida en nuestra lengua a partir del tercer curso de primaria. Este es el diseño del PIP, pero también podría cambiar este año con la aprobación de un nuevo decreto, cuyo borrador ya se ha presentado, y que dejaría como obligatoria sólo la asignatura de valenciano y prohibiría que se impartan en catalán más de dos áreas de conocimiento, lo que haría que 554.896 alumnos valencianos sólo tuvieran asegurada la asignatura de valenciano y ningún área temática más en catalán.
Pero volvamos al argumento al que hacía referencia al principio y comparamos con los líos que montan varias organizaciones españolistas cuando uno o dos niños no reciben la enseñanza totalmente en español en algunos lugares del Estado. Digo «totalmente» y no «también». Aquí son más de cien mil niños y niñas y todos callan, casi nadie levanta la voz. No hay ningún descalabro, la nación lingüística se funde y desaparece de la vista de quien intenta ver las reacciones. Los partidos que se llaman catalanistas y que tanto defienden la lengua en el Principado, al menos retóricamente, no existen cuando se vulneran los derechos de cien mil personas que hablan la misma lengua y que dependen del mismo estado que ellos. La parcelación a donde nos ha llevado el diseño autonómico español es un callejón sin salida en que todo el mundo entiende que un español se preocupe por el español en Estados Unidos pero que no entendería que un andorrano se preocupe por el valenciano en la enseñanza de Alacant. De hecho, mis alumn@s de Secundaria -trabajo en las cuatro provincias cataluñesas- me demuestran un año tras otro que después de la enseñanza obligatoria no saben ni por aproximación dónde se habla la lengua que aprenden en mi asignatura.
Este año, por enésima vez, cientos de miles de niños y niñas eligieron la opción de hacer sus estudios en catalán en el País Valencià pero como no hay más plazas que las que la Generalitat de abajo pone al alcance de los alumnos y éstas sólo son 149.430 no lo podrán hacer. Y esto ocurre precisamente mientras se cierran las asesorías de valenciano de la Conselleria d’Educació en la ciudad de València de los 95 centros públicos que hay sólo 47 ofrecen una línea de enseñanza en catalán.
Ahora bien, si la situación en la educación primaria y secundaria es jodida, donde se da la auténtica estocada de gracia a la enseñanza del catalán en el País Valencià es en la universidad. Así, según el informe «Los usos lingüísticos en las universidades públicas valencianas», sólo un 1.8% de los estudiantes recibe las clases en valenciano, mientras que un 53.7% lo hace exclusivamente en español.
Si no entendemos que la lengua va más allá de los límites que marcan las adhesiones territoriales básicas de «Catalunya», «País Valencià», «Balears» o lo que sea, si no entenderemos que mantener estas divisiones territoriales absurdas cuando hablamos de lengua nos lleva directamente a la desaparición como cultura ya que hay zonas donde la lengua está agonizando y el poder político imperante lo que hace es ahogarla tanto como puede, y si no entendemos que sin cultura no hay nación ni país … nos quedan cuatro días, si no son ja sólo tres.
Jordi Martí Font
Guerra d’extermini contra el català a l’escola
Enmig de la indiferència més absoluta de tots els demòcrates espanyols de l’Espanya de veritat, enmig del silenci còmplice de totes les institucions catalanistes de les quatre províncies, enmig del desconeixement general arreu del domini lingüístic perquè la parcel·lació regional que Espanya va planificar a la seva Constitució autonòmica funciona a la perfecció i és completament assumida per les colònies (fins i tot pels independentistes mediàtics que defensen que en els referèndums sobre la independència es pregunti només sobre les quatre províncies), més de 125.000 alumnes valencians que volien estudiar en català no ho podran fer el curs que ve. I no passa res… aquesta és la nostra normalitat des de fa anys, tal com cada curs denuncia Escola Valenciana, entitat imprescindible entre les imprescindibles dins de la societat civil d’aquest país
Actualment, al País Valencià, hi ha tres programes educatius diferents i complementaris : per una banda, el Programa d’Ensenyament en Valencià (PEV) per a l’alumnat majoritàriament catalanoparlant, que assegura l’aprenentatge del català, l’espanyol i l’anglès ; d’una altra, el Programa d’Immersió Lingüística (PIL), per a l’alumnat castellanoparlant que assegura el mateix que l’anterior ; i per acabar, el Programa d’Incorporació Progressiva (PIP) que fins ara assegurava l’assignatura de valencià i una altra àrea temàtica impartida en la nostra llengua a partir del tercer curs de primària. Aquest disseny del PIP, però, també podria canviat enguany amb l’aprovació d’un nou decret l’esborrany del qual ja s’ha presentat que deixaria com a obligatòria només l’assignatura de valencià i prohibiria que s’imparteixin en català més de dues àrees de coneixement ; aquesta nova norma faria que 554.896 alumnes valencians només tinguessin assegurada l’assignatura de valencià i cap àrea temàtica més en català.
Però tornem a l’argument a què feia referència al principi i comparem-lo amb els merders que munten diverses organitzacions espanyolistes quan un o dos nens no reben l’ensenyament totalment en espanyol a alguns llocs de l’Estat. Aquí són més de cent mil nens i nenes i tothom calla, gairebé ningú no aixeca la veu. No hi ha cap daltabaix, la nació lingüística es fa fonedissa i desapareix de la vista de qui intenta veure’n les reaccions. Els partits que es diuen catalanistes i que tant defensen la llengua al Principat, almenys retòricament, no existeixen quan es vulneren els drets de cent mil persones que parlen la mateixa llengua i que depenen del mateix estat que ells. La parcel·lació a on ens ha portat el disseny autonòmic espanyol ens ha portat a un carreró sense sortida en què tothom entén que un espanyol es preocupi per l’espanyol als Estats Units d’Amèrica però que no entendria que un andorrà es preocupi pel valencià en l’ensenyament a Alacant. De fet, les i els meus alumnes de Secundària -a les quatre províncies catalunyeses- em demostren any sí i any també que després d’ensenyament obligatori no saben ni per aproximació on es parla la llengua que aprenen en la meva assignatura.
Enguany, per enèssima vegada, centenars de milers de xiquets i xiquetes van triar l’opció de fer els seus estudies en català al País Valencià però com que no hi ha més places que les que la Generalitat de baix posa a l’abast dels alumnes i aquestes només són 149.430 no ho podran fer. I això passa precisament mentre es tanquen les assessories de valencià de la Conselleria d’Educacó i a la ciutat de València dels 95 centres públics que hi ha només 47 ofereixen una línia d’ensenyament en català.
Ara bé, si la situació a l’educació primària i secundària és fotuda, on es fa l’autèntica estocada de gràcia a l’ensenyament del català al País Valencià es a la universitat. Així, segons l’informe «Els usos lingüístics a les universitats públiques valencianes», només un 1.8% dels estudiants rep les classes en valencià, mentre que un 53.7% ho fa exclusivament en castellà.
Si no entenem que la llengua va més enllà dels límits que marquen les adhesions territorials bàsiques de “Catalunya”, “País Valencià”, “Balears” o el que sigui, si no entendrem que mantenir aquestes divisions territorials absurdes quan parlem de llengua ens porta directament a la desaparició com a cultura ja que hi ha zones on la llengua està agonitzant i el poder polític imperant el que fa és ofegar-la tant com pot, i si no entenem que sense cultura no hi ha nació ni país… ens queden quatre dies, si no són tres ja.
Jordi Martí Font
