«No se puede poner un civil bajo jurisdicción militar sin poner en peligro la democracia». Lo dice Vicent Partal en el editorial del Vilaweb que me ha hecho llegar Higinia Rojo, el día después de que Zapatero y su Gobierno decidiera enviar al ejército para detener una huelga encubierta de los controladores aéreos contra la privatización de Aena.
Jordi MartíFont
No voy a entrar ahora a hablar del sueldo de los controladores aéreos por no haber sido este el motivo por el que han enviado el ejército, aunque mucha gente asocia automáticamente una cosa con la otra, como si no supieran -de hecho, lo desconocen- que el ejército español nunca ha atacado a ningún rico. Nunca, nunca, nunca !
Tampoco hablaré de la gente que se ha quedado en casa tras comprar billetes que les han costado dinero y esfuerzos, pero el Gobierno tampoco ha enviado el ejército para restituirles el derecho a tener vacaciones, que no es ningún derecho sino una posibilidad cada vez restringida a menos asalariados ya que cada vez hay menos trabajadoras con trabajo y por tanto con vacaciones. Ningún jefe militar se ha presentado en casa de un parado para ayudarle a tener vacaciones. No, no es este el motivo del envío de los militares a los aeropuertos.
El Estado se está preparando con muestras de autoridad total, con el ejercicio de la dictadura militar en su fase más ’ligh’ pero a la vez clara, para un hecho que parece cantado. Y el hecho en cuestión no es otro que el traspaso total de la economía española (y aquí sí que se incluye la catalana que no depende de Andorra, Francia o Italia) a los «mercados» internacionales. Bueno, hablemos claro, el FMI y el Banco Mundial. Es decir, se está preparando para pasar a ser una colonia como ya es Irlanda y en parte Grecia, y como tal será pronto Portugal. Y como sabe que habrá respuestas, ensaya. Tal como nosotros ensayamos la huelga general, ellos ensayan cómo romperla. Digo tonterías ? Ojalá sea así pero si lees a sus economistas dicen lo mismo aunque para ellos eso es música celestial. Y los nuestros ? Pues cuando los encontramos más o menos jode, también. La tele no nos espanta, claro, tal como hacía la irlandesa antes de echar 25.000 funcionarios y desmontar todo tipo de servicios sociales que, quiero recordar aunque es obvio, nos benefician a todas y a todos.
Habrá que estar preparados y es evidente que aún no lo estamos. De momento, habrá que tener presente que es inadmisible en una democracia que el ejército intervenga para romper huelgas. Y si ahora lo aceptamos no nos quejemos cuando mañana nos vengan a buscar a nosotros … y ya no quede nadie.
(Traducción automática, y revisada)
Quan l’exèrcit trenca vagues, alguna cosa fa olor de podrit
Jordi Martí Font
«No es pot posar un civil sota jurisdicció militar sense posar en perill la democràcia». Ho diu Vicent Partal a l’editorial del Vilaweb que m’ha fet arribar Higínia Roig (quin ull més clar, mana !), el dia després que Zapatero i el seu Govern decidís enviar l’exèrcit per aturar una vaga encoberta dels controladors aeris contra la privatització d’Aena.
No entraré ara a parlar del sou dels controladors aeris perquè no ha estat aquest el motiu pel qual han enviat l’exèrcit, tot i que molta gent associa automàticament una cosa amb l’altra, com si no sabessin -de fet, ho desconeixen- que l’exèrcit espanyol mai no ha atacat cap ric. Mai, mai, mai !
Tampoc parlaré de la gent que s’ha quedat a casa després de comprar bitllets que els han costat diners i esforços perquè el Govern tampoc ha enviat l’exèrcit per restituir-los el dret de fer vacances, que no és cap dret sinó una possibilitat cada cop restringida a menys assalariats ja que cada cop hi ha ments treballadores amb feina i per tant amb vacances. Mai cap militar s’ha presentat a casa d’un aturat per ajudar-lo a fer vacances. No, no és aquest el motiu de l’enviament dels militars als aeroports.
L’Estat s’està preparant amb mostres d’autoritat total, amb l’exercici de la dictadura militar en la seva fase més ’ligh’ però alhora clara, per a un fet que sembla cantat. I el fet en qüestió no és altre que el traspàs total de l’economia espanyola (i aquí sí que s’hi inclou la catalana que no depèn d’Andorra, França o Itàlia) als “mercats” internacionals. Bé, parlem clar, al FMI i al Banc Mundial. És a dir, s’està preparant per passar a ser una colònia com ja és Irlanda i en part Grècia, i com potser serà aviat Portugal. I com que sap que hi haurà respostes, assaja. Tal com nosaltres vam assajar la vaga general, ells assagen com trencar-la. Dic ximpleries ? Tant de bo sigui així però si llegeixes els seus economistes diuen el mateix tot i que per a ells això és música celestial. I els nostres ? Doncs quan els trobem si fa no fot, també. La tele no ens esvera, és clar, tal com feia la irlandesa abans de fer fora 25.000 funcionaris i desmuntar tota mena de serveis socials que, ho vull recordar tot i que és obvi, ens beneficien a totes i a tots.
Caldrà estar preparats i és evident que encara no ho estem. De moment, caldrà tenir present que és inadmissible en una democràcia que l’exèrcit intervingui per trencar vagues. I si ara ho acceptem no ens queixem quan demà ens vinguin a buscar a nosaltres… i ja no quedi ningú.
