El passat dissabte dia 8 es va inaugurar oficialment, presència del monarca inclosa, l’esdeveniment comercial més llarga i intensament promocionat dels darrers temps : l’anomenat Fòrum Barcelona 2004, organitzat institucionalment des del Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Govern estatal, i amb el recolzament de tot un seguit d’empreses, com a socis, patrocinadors i difusors, moltes d’elles amb un currículum d’activitats que res tenen a veure amb “l’esperit de Porto Alegre”, del qual hipòcritament es reclamen, situant-se bastant més a prop del negoci especulatiu de “Barcelona, la botiga més gran del món”.
En principi, el projecte d’acord institucional es va fer quan els governs implicats tenien, en aparença, distint “color” polític : la social democràcia a l’Ajuntament de Barcelona, el nacionalisme burgès a la Generalitat i el neofranquisme al govern espanyol. Ara, que tot té el mateix “color”, sembla que res no ha canviat. Això explica que aquest festival de cultures s’hagi quedat, en els seus continguts, com una mostra folklòrica castrada políticament, absolutament acrítica respecte a les causes de les desigualtats, allunyada, com de la pesta, de les reivindicacions legítimes dels pobles, de les lluites socials, o de plantejaments antibel·licistes (es varen negar a oposar-se a la guerra contra Iraq), i basant tota solució dels “conflictes entre cultures” només en la “bona voluntat” o el “diàleg”. Com si els conflictes fossin caiguts del cel, sense interessos que els provoquen, com si al darrera de cada guerra no hi hagués un brut negoci.
Aquests polítics i empresaris, que també són responsables de la extensió, pertot arreu, de la precarietat laboral i social, difícilment poden parlar de justícia. D’igual manera, els qui varen imposar la Llei d’Estrangeria (i els “centres d’internament” com el de la Verneda, a Barcelona), ho tenen molt complicat per fer creure que cerquen “solucions ètiques” al problema d’immigració, que la globalització neoliberal provoca. Amb aquest fòrum no només han expropiat el sòl, per a l’especulació immobiliària, sinó que, a més a més, volen expropiar les paraules, els conceptes i els discursos ètics, per posar-los codis de barres.
I els socis i patrocinadors ? Com poden parlar de “pau”, “multiculturalitat” o “drets humans”, empreses com Indra (dedicada a la tecnologia militar, primer proveïdor estranger de la US Navy), Coca-Cola (finançadora de la campanya electoral de G. W. Bush i acusada, entre altres moltes actuacions, de l’assassinat de sindicalistes a Colòmbia), La Caixa (holding de poder empresarial del fòrum, que ha format part del projecte de rapinya financera a l’Iraq) o Endesa (quarta empresa d’emissions contaminants d’Europa, i responsable d’acabar, mitjançant la construcció de preses, amb l’ecosistema del poble Mapuche, a Xile) ? (per més informació, entre d’altres moltes webs, visiteu www.forumbcn2004.org).
Gespa damunt abocadors contaminats. Ports esportius, sobre aigües infectes. Obres faraòniques (2.200 milions d’euros) junt a mig milió de pobres, només a l’àrea metropolitana de Barcelona. Fira de les vanitats, d’esquenes al barri de La Mina. Discurs “políticament correcte”, però farcit d’interessos que es volen dissimular. En definitiva, negoci lucratiu i operació comercial d’imatge. Fòrum fals i parador d’hipocresia.
Barcelona continuarà sent, malgrat tot, capital de la Pau i de la ciutadania mobilitzada, i mirall dels moviments socials. Per això, a aquesta colla d’especuladors i oportunistes li espera el més absolut dels fracassos, com sembla està succeint. S’ho mereixen.
Pep Juárez.
Secretari General de CGT-BALEARS.
Maig de 2004.
