"Se garantiza la libertad ideológica, religiosa y de culto de los individuos y de las comunidades sin más limitación, en su manifestación, que la necesaria para el mantenimiento del orden público protegido por la ley" (Art. 16 de la Constitución Española).
Este derecho no siempre queda garantizado. A pesar de los espacios de libertad que ofrece nuestro país hoy día es insuficiente la posibilidad de practicarlo en un sentido laico. Es por ello que, desde la CGT, queremos impulsar el debate contra las injerencias eclesiásticas en la sociedad civil, y por la defensa de la laicidad.
«Es garanteix la llibertat ideològica, religiosa i de culte dels individus i de les comunitats sense cap mes limitació, en la seva manifestació, que la necessària per al manteniment de l’ordre públic protegit per la llei» (Art. 16 de la Constitució Espanyola).
«Es garanteix la llibertat ideològica, religiosa i de culte dels individus i de les comunitats sense cap mes limitació, en la seva manifestació, que la necessària per al manteniment de l’ordre públic protegit per la llei» (Art. 16 de la Constitució Espanyola).
Aquest dret no sempre queda garantit. Malgrat els espais de llibertat que ofereix el nostre país avui dia no és prou immediata la possibilitat de practicar-lo en un sentit laic. És per això que, des de la CGT, volem impulsar el debat contra les ingerències eclesiàstiques en la societat civil, i per la defensa de la laïcitat.
L’Església Catòlica arrossega una forta tradició de pràctiques d’intolerància i negació dels drets civils que cal denunciar. Durant els anys del franquisme, l’aparell ideològic del règim va tenir en l’Església Catòlica el més gran aliat per exercir la repressió en els assumptes ètics, podent marcar els comportaments de la societat.
Amb els anys, i en ple sistema democràtic, l’Església no s’ha conformat simplement a ser guia dels seus propis adeptes i de les seves consciències i comportaments, sinó que ha continuat amb la política de la ingerència en la societat, en un anhel d’aconseguir que les lleis civils penalitzin les transgressions a la moral catòlica. Exemples d’això els trobem en les constants «declaracions oficials» de la Conferència Episcopal sobre qüestions que només afecten la lliure consciència dels individus o la tergiversació del sentit de l’aprovació de lleis civils d’un Estat que es defineix com a no confessional (avortament, fecundació artificial, eutanàsia, campanyes per a l’ús de preservatius o impedint embarassos no voluntaris, percentatge sobre l’IRPF, finançament de les escoles religioses, aturar l’assignatura d’educació per la ciutadania,…). Davant d’aquests fets, cal impulsar una «revolució humanista», que potenciï els màxims espais de llibertat, contra els condicionaments psicològics i els models de comportament que donen una visió tancada, dogmàtica, no pluralista, basada en fer créixer la por en els individus.
En defensa de la llibertat: l’apostasia.
La base de tot mètode crític ve donada per la llibertat de pensament i de consciència, i aquesta llibertat no es podrà exercir des de la manipulació, la maniobra o la ignorància. Un laïcisme «militant» passa, en aquest cas, per la difusió de les idees més enllà de les consciències particulars de cadascú, consolidant actituds de comprensió i de tolerància.
L’apostasia és un acte legal -lliure i voluntari-, que pot impedir -ara per ara- la manipulació que l’Església Catòlica emprèn utilitzant les xifres del registre de batejats com a quantitat «real» de feligresos, creient-se en la legitimitat de poder interferir en els assumptes legals d’un Estat no confessional.
La declaració adjunta pot facilitar aquesta acció, a més d’estar contribuint a crear aires de laïcitat a la nostra societat.
Fes-te objector de l’Església!
Fes-te apòstata!
Com podeu apostatar?
Omple el model de carta que tens a continuació i envia-la certificada al Bisbat on vas ser batejat/da.
Fuente: CGT València
