Sempre que parlem de violència de gènere anem a parar al sistema patriarcal com a productor de la primera. Però si a més indaguem un poc en la gènesi d’aquest sistema patriarcal arribem inexcusablement a l’existència d’un model social, econòmic, ideològic i polític que és el que el manté i perpetua : el sistema capitalista i imperialista actual ; sistema que sosté el seu poder mitjançant l’opressió, l’explotació i la dominació d’unes persones sobre unes altres, d’uns pobles sobre uns altres, d’unes religions sobre unes altres i, com no, d’un gènere sobre un altre.
Aquest sistema capitalista és el que consentix i perpetua :
Però existeix actualment altre tema important que fa del sistema social, econòmic i polític actual la principal trava per a la superació de l’asimetria entre gèneres. Es tracta de les constants retallades pressupostaries en inversió social : educació, sanitat, serveis socials, atenció de persones majors, atenció de persones amb capacitats diferents, centres especialitzats per a tractament de toxicomanies ? Aquestes retallades i eliminació de recursos, amb un objectiu econòmic clar, provoquen que de nou les dones romanguem a casa per falta de recursos públics i gratuïts per a la cura d’ancians, menors, persones amb discapacitats, persones amb addiccions etc.
Conseqüentment si la dona torna a la llar per a ocupar-se de les tasques que caldria que realitze l’administració pública, torna a dependre econòmicament de la seva parella i a estar de nou sotmesa.
Però no han bastat les retallades de pressupost i l’eliminació de recursos i professionals en l’atenció social, molt més perniciós està sent les privatitzacions dels recursos socials : educació, sanitat, serveis socials passen a mans d’empreses privades. Aquestes empreses es beneficien del treball de les/els professionals gestionant un servei pagat per tota la ciutadania però sense reinvertir els beneficis de nou en el servei. És a dir, detrauen d’un servei públic un benefici que no reinverteixen en millorar la qualitat de l’atenció al ciutadà/a, espoliant, per tant, el servei.
Això ve ocorrent també en l’àrea de l’atenció i tractament a dones víctimes de violència domèstica, on alguns recursos que estan funcionant, passen a les mans d’empreses privades que poden provenir perfectament de l’àmbit de la construcció o la informàtica.
L’Administració, tan sensible a les necessitats humanes, els abona una quantitat mitjançant subcontrata i l’empresa gestiona el servei, el qual funciona únicament gràcies al bon fer professional de les/els treballadores/és.
Aquesta mercantillització de les necessitats i els problemes humans provoca que d’una banda les professionals es vegin impossibilitades per a realitzar el seu treball correctament, i es troben limitades per posar remei a les necessitats de la població (limitacions que, d’altra banda, són impossibles de superar perquè són consubstancials a la lògica mercantillista).
Per tant, al parlar de mesures per a combatre la violència de gènere i els femicidis, cal engegar mesures que, des de la perspectiva del model ecològic, abastin totes les àrees del problema : prevenció primària, secundària i terciària, modificacions jurídiques, mesures punitives, sistemes d’alarma, tractament per a agressors, suports per a les víctimes ?i sobre tot cal l’autoorganització de les dones i els homes forjant xarxes contra la violència de gènere
Però sobretot són necessaris :
Si entenem que en la base de la vigència del sistema patriarcal i de l’asimetria de poder es troba el sistema social i econòmic capitalista, podem vore clar que per a lluitar contra els femicidis a més d’atacar al sistema patriarcal des de les seves arrels, gens millor que evitar tot besllum de mercantillització en el tractament, prevenció i rehabilitació de les víctimes de la violència de gènere. No es pot atallar un problema buscant com solució el mateix element que l’ origina.
