Tren correu 1.104, que no es un libro de ficción, está estructurado en forma de crónica de los nueve días que duró el último intento de Quico Sabaté de efectuar una incursión sobre Barcelona, con el inicio el día 28 de diciembre de 1959 en Perpiñán y final trágico en Sant Celoni el 5 de enero de 1960.
Por medio, la muerte de los cuatro compañeros que formaban parte del grupo, abatidos en el Mas Clará, parroquia de Sant Martí de la Mota, municipio de Palol de Revardit. Este periplo está narrado a través de unas 100 páginas ; y casi otro centenar más, dedicadas a informes oficiales y otras consideraciones de gran interés, completan un volumen de unas 190 páginas de lectura ágil y amena.
A través de testimonios directos, Joan Ventura pudo localizar varios puntos de paso y todos los lugares donde pasaron la noche Quico Sabaté y sus cuatro compañeros. Cinco de esos lugares donde pernoctaron han permanecido ocultos al conocimiento público durante cincuenta años. Otro de los descubrimientos, de vital importancia para conocer la huída de Quico, fue la localización del lugar exacto por donde cruzó el río Ter, después de romper el asedio del Mas Clará. “Llegar al fondo de esas cuestiones fue realmente el motivo que desde el primer momento me impulsó a investigar este enigma histórico”, afirma Ventura.
También cabe mencionar que el autor ha podido averiguar cómo y dónde murieron Francisco Conesa, Anton Miracle, Roger Madrigal y Martín Ruiz, los cuatro compañeros de Quico Sabaté en aquel desdichado viaje. Esto ha sido posible gracias a la aportación testimonial de varias personas de la zona de la Mota que vivieron de cerca la tragedia del Mas Clará y del estudio de las autopsias de los cadáveres de los cuatro muertos.
En cuanto al período final de la huída de Quico Sabaté, Joan Ventura ha podido reconstruir la última hora y media de su vida. Primero a través de su abordaje del tren correo de Port-Bou a Barcelona (el tren correo 1104, que da nombre a la obra) y luego mediante un estudio detallado de los 19 minutos que duró su recorrido por las calles de Sant Celoni. Los últimos 19 minutos de su vida.
Por la gran cantidad de datos que aporta, Tren correu 1.104, es una narración que supera con creces todo lo que se sabía hasta ahora de este mítico y trágico viaje, que era bien poco, aclarándolo en más de un 90%.
Atentamente, Joan Ventura i Ballbé
Una descoberta històrica en el 50è aniversari de la mort del Quico Sabaté
Em plau notificar-li la sortida del llibre TREN CORREU 1104. El darrer viatge del Quico Sabaté i els seus quatre companys, que és un relat sobre el darrer, i tràgic, viatge del mític guerriller de la CNT que va mantenir encesa la flama de la lluita antifranquista durant 15 anys.
El llibre, que no és de ficció, està estructurat en forma de crònica dels nou dies que va durar aquell intent d’incursió sobre Barcelona, amb l’inici el dia 28 de desembre de 1959 a Perpinyà i final tràgic a Sant Celoni el 5 de gener de 1960. Entre mig, la mort dels quatre companys del Quico Sabaté que formaven part del grup, abatuts al mas Clarà, parròquia de Sant Martí de la Mota, municipi de Palol de Revardit. Aquest periple està narrat a través d’unes 100 pàgines. I gairebé un altre centenar més, dedicades a informes oficials i altres consideracions d’interès, completen un volum d’unes 190 pàgines de lectura àgil i amena.
A través de testimonis directes, vaig poder localitzar diversos punts de pas i tots els llocs on van fer nit el Quico Sabaté i els seus quatre companys. Cinc d’aquests llocs on van sojornar han romàs ocults al coneixement públic durant cinquanta anys. Una de les altres descobertes, d’una importància vital per conèixer la fugida del Quico, fou la localització del lloc exacte per on va travessar el Ter, després de trencar del setge del mas Clarà. Arribar al fons d’aquestes qüestions va ser realment el motiu que des del primer moment em va impulsar a investigar aquest enigma històric.
També cal esmentar que he pogut esbrinar com i on van morir el Francesc Conesa, l’Anton Miracle, el Roger Madrigal i el Martin Ruiz, els quatre companys del Quico Sabaté en aquell dissortat viatge. Això ha estat possible mercès a la aportació testimonial de diverses persones de la zona de la Mota que van viure de prop la tragèdia del mas Clarà i de l’estudi de les autòpsies dels cadàvers dels quatre morts.
Pel que fa al període final de la fugida del Quico Sabaté, he pogut reconstruir la darrera hora i mitja de la seva vida. Primer a través del seu abordatge del tren correu de Portbou a Barcelona (el tren correu 1.104, que dóna nom a l’obra) i després mitjançant un estudi detallat dels 19 minuts que va durar el seu recorregut pels carrers de Sant Celoni. Els darrers 19 minuts de la seva vida.
Per tot plegat, es tracta d’una narració que supera de llarg tot el que se sabia fins ara d’aquest mític i tràgic viatge, que era ben poc, aclarint-lo en més d’un 90%.
Ben atentament, Joan Ventura i Ballbé
Palau-solità i Plegamans, gener del 2010
