Podem estar ben contents, perquè a les Balears no hi ha crisi. Sí, sí, heu llegit bé : A LES BALEARS NO HI HA CRISI. Ja s’han acabat els problemes per les més de la meitat de les famílies de les Illes que no poden arribar a fi de mes. Les més de dotze mil d’aquestes famílies, que viuen per sota el llindar de la pobresa, ja no tindran cap angúnia. No han de passar gens ni mica de pena les desenes de mils de persones immigrants que, a les nostres Illes, tenen tallat l’accés a la regularització.
El seu drama laboral i social s’ha esvaït. Tampoc no importa que es preocupin els joves i precaris treballadors, ni les dones que fan feina clandestina, ni les víctimes de l’esclavatge, ni els fixos discontinus que no són cridats perquè no venen turistes, ni la gent gran que cada dia mira amb lupa les seves pensions d’almoina. Els problemes de tots plegats, senzillament, han desaparegut.
I això és des del venturós dia 5 del present mes de juliol, que passarà des d’ara a les efemèrides, quan el molt honorable president del Govern, doctorat en ciències asfàltiques i aprenent de la llengua russa en la intimitat, don Jaime Matas, reuní als no menys honorables representants del G-4 (CAEB, UGT, PIMEM i CCOO) i tots plegats, al voltant de rodona taula, impecables mantells, fina coberteria i selecta pitança, arribaren a aquesta conclusió : QUE NO HI HA CRISI A LES BALEARS.
El que no ens deien les cròniques periodístiques eren quins tipus de matèries primes, possibles provocadores d’eufòria, composaven el menú, ni si la referida declaració, tan balsàmica per als exclosos, precaris i marginats, la varen fer abans o després de les copes. El que és ben segur és que, des d’aquella impressionant taula, tan ben parada, que ens mostraven les fotos de portada dels diaris locals de Palma, no hi havia cap indici de crisi a la vista. Per tant, l’encertada declaració, d’aquest selecte grup de polítics i “d’agents socials” l’hem de posar, sens dubte, a l’haver de les seves dilatades fulles de serveis a la ciutadania.
Així que, ja ho sabeu, basta de protestes per part de les mosques colloneres de sempre. Aquí, qui es queixa, ho fa per vici. No s’ha emprenyar els il·lustres pares de la pàtria, que bé que demostren abnegació i bonhomia, entre plat i plat, llevant-nos les crisis de damunt, què carai. Mira per on, d’una tacada, han acabat amb les preocupacions dels desfavorits i han deixat sense feina als professionals de l’emprenyo, de la pancarta i de la tocada de nassos. Au, que prenguin bona nota, no sigui el cas que aquestes masses de desheretats, a hores d’ara tan agraïdes als Cavallers de la Taula Parada del Consolat de la Mar, girin les seves ires contra els propagandistes del mal rotllo. Ja està, i ben dit : A BALEARS NO HI HA CRISI. Moltes gràcies, honorables comensals. Per dinars tan profitosos, hauríeu de quedar al manco un pic per setmana.
Pep Juárez
Secretari General de CGT-BALEARS
Juliol de 2004
