NARRATIVA. FERRAN AISA
El record tràgic de Casas Viejas
Miquel Sen, La memoria muda. Parsifal Edicions. Barcelona, 2005.
El periodista Miquel Sen, col·laborador de la Guia del Ocio i del diari AVUI, especialista en gastronomia i director del programa de TV3 Cuines, també és autor de novel·les com ara La noche siempre llega i Un artículo de encargo. Ara, amb la publicació de La memoria muda, amplia el seu registre literari. La història que narra Sen en aquest llibre està basada en fets reals i dramàtics de la història contemporània de l’Estat espanyol. L’obra tracta de la insurrecció anarquista i la posterior repressió dels revoltats en el petit poble gadità de Casas Viejas. Aquests fets, ocorreguts durant la Segona República, van commoure l’opinió pública. Escriptors i periodistes com ara Eduardo de Guzman a La Tierra, S. Cervantes Casanovas a Solidaridad Obrera i Ramon J. Sender a Sol, van escriure cròniques esgarrifoses dels successos de Casas Viejas.
NARRATIVA. FERRAN AISA
El record tràgic de Casas Viejas
Miquel Sen, La memoria muda. Parsifal Edicions. Barcelona, 2005.
El periodista Miquel Sen, col·laborador de la Guia del Ocio i del diari AVUI, especialista en gastronomia i director del programa de TV3 Cuines, també és autor de novel·les com ara La noche siempre llega i Un artículo de encargo. Ara, amb la publicació de La memoria muda, amplia el seu registre literari. La història que narra Sen en aquest llibre està basada en fets reals i dramàtics de la història contemporània de l’Estat espanyol. L’obra tracta de la insurrecció anarquista i la posterior repressió dels revoltats en el petit poble gadità de Casas Viejas. Aquests fets, ocorreguts durant la Segona República, van commoure l’opinió pública. Escriptors i periodistes com ara Eduardo de Guzman a La Tierra, S. Cervantes Casanovas a Solidaridad Obrera i Ramon J. Sender a Sol, van escriure cròniques esgarrifoses dels successos de Casas Viejas.
L’escàndol va esclatar a les mateixes Corts espanyoles, on es va crear una comissió investigadora. Els tràgics fets de Casas Viejas van tenir també un fort ressò fora de la península Ibèrica. El fet insurreccional va tenir lloc després que la CNT convoqués una vaga general, el dia 8 de gener del 1933, i va ser als pobles de la baixa Andalusia on aquesta convocatòria va tenir més èxit.
La insurrecció formava part de l’estratègia anarquista d’homes com Joan García Oliver, que parlava de «gimnàstica revolucionària», com una mena de preparació del proletariat vers el triomf definitiu de la revolució. En alguns pobles de Catalunya (Terrassa i Cerdanyola) i de la resta de l’Estat espanyol s’arribà a proclamar el comunisme llibertari durant algunes hores, però el fracàs de la revolta anarquista va ser contundent.
L’ANARQUISTA SEISDEDOS
El darrer reducte d’aquesta desesperada insurrecció per proclamar el comunisme llibertari va ser Casas Viejas. En aquesta lluita, portada fins a les últimes conseqüències, hi va participar la família Los Libertarios, entre els quals hi havia un patriarca, l’anarquista Francisco Cruz, més conegut amb els sobrenoms de Curro i Seisdedos.
El fil conductor d’aquesta novel·la de Miquel Sen és el d’una testimoni que, supervivent dels fets narrats, recorda, uns quants anys després, l’horror d’aquella nit a Casas Viejas, quan les forces de seguretat, a les ordres del capità Rojas, van ocupar el poble i van cremar la barraca de Seisdedos amb tota la seva família dins. La protagonista de la novel·la és la Muda que, des que va viure aquells espantosos crims, sent encara una nena, havia deixat de parlar. La narració, doncs, queda emmarcada en el record de la Muda que, a la seva vellesa, rep un homenatge de les autoritats franceses de Bordeus, on viu des d’abans de la Segona Guerra Mundial.
Sen, d’una manera molt planera, ha fet d’aquesta història real una narració de ficció. L’autor, a més, aprofundeix en el polèmic tema de Casas Viejas amb l’aportació dels discursos parlamentaris extrets del diari de sessions de les Corts espanyoles i de la premsa de l’època, i recull opinions d’homes com Azaña, Ortega y Gasset, Unamuno… Amb la memòria de la Muda es va formant un quadre en què són presents tots els artífexs del drama, de tal manera que el personatge fictici principal de la novel·la es fa a cada línia més real, mentre que els que van existir sembla que es transformin en personatges de ficció. Miquel Sen aconsegueix mantenir l’atenció, l’interès i fins i tot l’emoció del lector dins del context històric de les insurreccions revolucionàries durant la Segona República.
