La Marxa pel Decreixement recorre Catalunya a cop de pedal sota el nom de Temps de Re-voltes. Tomben pel païset –que no piset- i estenen idees, proposen dubtes, es troben i infecten les i els rebels. A cada lloc els ha acollit qui hi ha, i a cada lloc hi ha gent diferent que és la mateixa gent amb matisos : anticapitalistes, okupes, independentistes, ecologistes, ciclistes, anarcosindicalistes, antimilitaristes, oenagers… persones, en definitiva, que han decidit passar a l’altra banda, allí on cadascun té un llibre al cap i se’l sap de baix a dalt per tal que no es perdi. La Marxa torna a deixar clar que, malgrat que a alguns els faci angúnia estar al mateix vaixell, hi som… i estem en moviment, envoltats d’aigua per totes bandes… i de taurons.
Que el model de vida que practiquem és impossible no ho sabem només nosaltres sinó que també ho tenen clar els taurons de fa anys, com també tenen clar que mentre no ens revoltem i visquem anestesiats, amb sou, hipoteques, casa, família i esmorzar, dinar, berenar i sopar a un euro transgènic, no ens atrevirem a fer el salt que ens faria passar a l’altra banda. O sí… Nosaltres l’hem fet.
Vull puntualitzar que a l’altra banda no hi ha militars disfressats de revolucionairs ni peus negres de boratxera perpètua. Vull puntualitzar que a l’altra banda hi estem construint petites realitats que minen les grans columnes de ciment dels temples del consum però no les fan caure. Vull constatar que a l’altra banda hi hem deixat les directrius de paper que tant ens han acomboiat en nits de vetlla perpètua. Vull explicar-vos que a l’altra banda hi hem fet realitats petitones però allunyades més de deu passes de l’espasa de l’emperador. Vull dir en veu alta que a l’altra banda – és un secret molt ben guardat- no és a l’altra banda sinó aquí mateix.
I aquí hi tenim totes les possibilitats que vulguem, inclosa la d’aturar la màquina mentre teixim allò que la substituirà, que és el que estem fent, lents però segurs.
Fuente: Jordi Martí Font
