El passat cap de setmana 8, 9 i 10 de juliol es va celebrar la II acampada d’acció social de Montcortès, organitzada per la CGT de Ponent i el Comitè Confederal de Catalunya. El sud.org hi vam participar i tot seguit en fem una petita crònica.
La trobada va començar el divendres a la tarda amb una xerrada sobre pedagogia llibertària el primer terç del segle XX al Particular del Comú de La Pobla de Segur a càrrec d’Emili Cortavitarte. Es van plantar les tendes en el terreny d’acampada de Montcortès i ja al vespre es va passar una pel·lícula i un documental a l’aire lliure, al costat del refugi.
El passat cap de setmana 8, 9 i 10 de juliol es va celebrar la II acampada d’acció social de Montcortès, organitzada per la CGT de Ponent i el Comitè Confederal de Catalunya. El sud.org hi vam participar i tot seguit en fem una petita crònica.
La trobada va començar el divendres a la tarda amb una xerrada sobre pedagogia llibertària el primer terç del segle XX al Particular del Comú de La Pobla de Segur a càrrec d’Emili Cortavitarte. Es van plantar les tendes en el terreny d’acampada de Montcortès i ja al vespre es va passar una pel·lícula i un documental a l’aire lliure, al costat del refugi.
L’endemà va arrencar amb molt bon temps, per poder gaudir de l’estany i del seu entorn natural, tot i que alguns ens vam aixecar massa tard per tot això i només vam tenir temps d’esmorzar abans de la taula rodona sobre les lluites en defensa del territori i les seves experiències i projectes. Es va parlar de la gestió del territori i es va alertar de què les agressions no han minvat en absolut d’ençà del canvi de govern a la Generalitat. També es va criticar que el govern continuï amb les mateixes polítiques neoliberals, capitalistes i de privatitzacions dels serveis públics. Es va trobar la necessitat d’intentar coordinar les nombroses plataformes locals amb la resta de moviments socials i de les lluites sindicals i laborals, ja que molt sovint van estretament lligades. Sovint els mateixos promotors d’urbanitzacions, especuladors varis o polítics que hi donen el vist i plau, són també els que desallotgen cases i centres socials, tanquen fabriques i/o exploten dràsticament molts treballadors.
Es va exigir disposar dels mateixos recursos, normalitat i garantia que gaudeixen els polígons industrials del país per a l’espai rural i agricola, apel·lant l’igualtat de drets i la preservació de l’entorn i recordant que és un espai que tothom acaba utilitzant i disfrutant en algun moment. També es va críticar la nova PAC ja que preveu repartir ajudes proporcionals a les hectàries dels propietaris sense que ni tansols hagin de cultivar-hi res.
Pel que fa a la lluita de les Terres de l’Ebre es va recordar que ara la lluita es situa en els abusius cultius dissenyats aigues amunt. Aquests representen també una gran agressió al territori, igual que el derrogat transvasament, ja que l’aigua en comptes de marxar cap a València i Murcia, ara ni tansols arribarà al delta, amb l’afegit de què és una lluita molt més difícil de portar.
Finalment, abans d’entrar en el debat es va explicar l’experiència de la Plataforma Salvem l’Empordà i la dura lluita duta a terme per la Plataforma Vall Fosca Activa per intentar aconseguir retirar el monstruós projecte de complex turístic i especulatiu en el petit poble d’Espui.
Eren les dues i tocava anar a dinar i jeure una estona, a dos quarts de cinc començava la taula rodona dels grups de Contrainformació o Comunicació Popular, je, je, de diferents punts de Catalunya i calia agafar forces. Primer va parlar la gent de La Burxa del barri de Sants de Barcelona, després la web Suport Ponent de Ponent, llavors nosaltres, després la gent del Pèsol Negre de Berga, …pausa, “val més que ens mobilitzem ràpid cap al Bar o ens caure el ruixat a sobre”. Un cop reubicats a dins, efectivament va caure una gran quantitat d’aigua en pocs instants, però van continuar amb les presentacions del Catalunya, publicació de la CGT i amb Lo gargall Fer, la contrainformació del Pallars. La gent de l’accent va disculpar la seva absència.
Durant el debat es va parlar sobre la criminalització que pateixen a vegades aquests projectes, ja sigui per part de les altes esferes empresarials ofeses o pels cacics dels pobles. També es va proposar una coordinació entre els diferents grups de Comunicació Popular però es va trobar més important mantenir la contrainformació local, recolzar nous projectes que puguin sorgir i disposar d’una comunicació directa quan sigui necessari per fets puntals que passen de tant en tant a molts llocs. Es va parlar molt de les nostres experiències i del nostre dia a dia.
La pluja havia parat i era l’hora del taller de Plantes Medicinals pels entorns de l’estany de Montcortès i després sopar i després xerrar més i jugar a cartes i després un taller de contes sobre la comarca i l’estany que ens van agradar molt però era molt tard. La son s’apoderava fortament d’alguns.
Ja el diumenge era més tranquil tot plegat i la xerrada sobre repressió a Catalunya va trancórrer com a tal, primer nosaltres vam fer cinc cèntims sobre l’Operació Estany, després va parlar gent de l’Hospitalet de Llobregat sobre el judici al pare d’en Pedro Alvarez de l’Hospitalet de Llobregat, assassinat per un policia fa més de 12 anys i sobre el projecte especulatiu del Pla Caufec. Després va tocar el torn als companys de la Plataforma antirepressiva de Ponent que van explicar el cas de Torà, dels Tres de Gràcia, de l’amenaça de desallotjament del centre social okupat La Gàbia de Lleida. I res, estàvem força pendents del rellotge i no vam poder estar fins al final de la xerrada, potser ens deixem algunes coses importants que es van dir, …ups. Aquí es quan nosaltres vam marxar cap a Girona, concients que hi havia un dinar popular i una tertúlia-té sobre el poble amazigh. Com va anar ?
Doncs això, a la trobada vam ser molts, i si algú vol afegir més coses que van passar o es van dir… A nosaltres ens va animar bastant com va anar l’acampada i felicitem molt als organitzadors.
Endavant amb les terceres !
Web II acampada d’acció social de Montcortès
Fuente: Elsud.org
