Centre d’Estudis Llibertaris "Francesc Sàbat"
El pasado viernes 8 de junio se realizó en el Centre d’Estudis Llibertaris Francesc Sàbat de Terrassa, una conferencia enmarcada dentro del ciclo “Terrassa : pasado y presente” y titulada “el salismo : reflexiones sobre un fenómeno local (1880-1930)”. La conferencia, impartida por Josep Puy, profesor de historia de la UAB y presidente del Ateneu Terrassenc, reunió una veintena de asistentes y giró entorno a la figura de Alfonso Sala, que según Puy era un “cacique industrial y político, con un discurso paternalista”.
Centre d’Estudis Llibertaris «Francesc Sàbat»

El pasado viernes 8 de junio se realizó en el Centre
d’Estudis Llibertaris Francesc Sàbat de Terrassa, una
conferencia enmarcada dentro del ciclo “Terrassa : pasado y
presente” y titulada “el salismo : reflexiones sobre un
fenómeno local (1880-1930)”. La conferencia, impartida
por Josep Puy, profesor de historia de la UAB y presidente
del Ateneu Terrassenc, reunió una veintena de asistentes y
giró entorno a la figura de Alfonso Sala, que según Puy
era un “cacique industrial y político, con un discurso
paternalista”.

Alfonso Sala, monárquico y españolista, fue el
vertebrador de las derechas en Terrassa, generando un modelo
que implementó un discurso caciquil con la intención de
controlar el mundo de la política local, mediante el
control de la prensa, el comité electoral, del somatén y
del “centro Tarrasense”. Según Josep Puy “en la
creación de las instituciones económicas de Terrassa,
muchos personajes se repiten en sus juntas directivas,
generando una endogamia institucional, básica para el
salismo”. Estas instituciones fueron la Caixa de Terrassa,
el Instituto Industrial (la patronal), el banco de Terrassa
(que quebró durante los años 20) y la Cámara de
Comercio.

Puy explicó como “a partir del siglo XX toda la
eclosión de engaño y de manipulación se hace evidente
en las elecciones políticas del distrito electoral de
Terrassa”, de manera que “el resultado se decidía a
favor del candidato de siempre, Alfonso Sala”. Puy
añadió una breve explicación de las innumerables
artimañas que se utilizaban para manipular los resultados,
tales como retrasar una hora el reloj del campanario para
poder ir a votar, hacer votar a los muertos, anexionar San
Pedro a Terrassa, feudo salista, y relegar la Creu Alta a
Sabadell, feudo republicano, o bien dar la victoria a Sala
debido a los resultados del distrito electoral, aunque en
Terrassa perdiese las elecciones. Por otra parte, según el
conferenciante “el salismo no pudo frenar el discurso
obrero y popular”. Puy concluyó la exposición diciendo
que “hoy, en Terrassa, aún funcionan tics herencia del
salismo”. Posteriormente se abrió un turno de palabras
donde se habló, de entre otros aspectos, de la dimensión
histórica y actual del poder económico de Terrassa y
comarca y de su influencia sobre el resto de Cataluña.

El ciclo continuará de la mano de Jaume Canyameres y
Salvador Pérez Riera, los próximos viernes 15 y 22 de
junio a las 8 de la tarde, que hablarán de la Transición
democrática y del movimiento vecinal en Terrassa,
respectivamente.


Conferencia sobre el salisme a Terrassa

El passat divendres 8 de juny es realitzà al Centre
d’Estudis Llibertaris Francesc Sàbat de Terrassa, una
conferencia enmarcada dins el cicle “Terrassa : passat i
present” i titulada “el salisme : reflexions sobre un
fenòmen local (1880-1930)”. La conferència impartida
per Josep Puy, professor d’història de la UAB i
president de l’Ateneu Terrassenc, aplegà una vintena
d’assistents i girà entorn de la figura d’Alfons Sala,
que segons Puy era un “cacic industrial i polític, amb
un discurs paternalista”.

Alfonso Sala, monàrquic i espanyolista, va ser el
vertebrador de les dretes a Terrassa, generant un model que
implementà un discurs caciquil amb la intenció de
controlar el món de la política local, mitjançant el
control de la premsa, el comitè electoral, el sometent i
el “centro Tarrasense”. Segons Josep Puy “en la
creació de les institucions econòmiques de Terrassa,
molts personatges es repeteixen en les seves juntes
directives, generant una endogàmia institucional, basica
pel salisme”. Aquestes institucions foren la Caixa de
Terrassa, l’Institut Industrial (la patronal), el banc de
Terrassa (que quebrà als anys 20) i la Cambra de Comerç.

Puy explicà com “a partir del segle XX tota
l’eclosió d’engany i de manipulació es fa evident a
les eleccions polítiques del districte electoral de
Terrassa”, de manera que “el resultat es decidia a favor
del candidat de sempre, Alfonso Sala”. Puy afegí una
breu explicació de les innumerables artimanyes que
s’utilitzaven per manipular els resultats, tals com
retrassar una hora el rellotge del campanar per poder anar a
votar, fer votar els morts, annexionar Sant Pere a Terrassa,
feu salista, i relegar la Creu Alta a Sabadell, feu
republicà, o bé donar la victòria a Sala degut als
resultats del districte electoral, tot i que a Terrassa
perdés les eleccions. Per altra banda, segons el
conferenciant “el salisme no va poder frenar el discurs
obrer i popular”. Puy conclogué l’exposició dient
que “avui, a Terrassa, encara funcionen tics herència
del salisme”. Posteriorment s’obri un torn de paraules
on es parlà, d’entre altres aspectes, de la dimensió
històrica i actual del poder econòmic de Terrassa i
comarca i de la seva influència a la resta de Catalunya.

El cicle continuarà de la mà de Jaume Canyameres i
Salvador Pérez Riera, els propers divendres 15 i 22 de
juny a les 8 del vespre, que parlaran de la Transició
democràtica i del moviment veïnal a Terrassa,
respectivament.


Centre d’Estudis Llibertaris «Francesc Sàbat»

Ctra. de Montcada 79. 08221-Terrassa

Tf/Fax. 93-733-97-08

info@cellfrancescsabat.org

http://www.cellfrancescsabat.org


Fuente: Centre d’Estudis Llibertaris "Francesc Sàbat"