Incomplimiento del Acuerdo sobre la Homologación del Personal de Administración y Servicios de la Universitat de València con el PAS del resto de universidades públicas valencianas.

L’STEPV-IV I LA CGT DAVANT L’INCOMPLIMENT DE L’ACORD D’HOMOLOGACIÓ ABANDONA LA MESA NEGOCIADORA DE LA UNIVERSTITAT DE VALÈNCIA

Incomplimiento del Acuerdo sobre la Homologación del Personal de Administración y Servicios de la Universitat de València con el PAS del resto de universidades públicas valencianas.

L’STEPV-IV I LA CGT DAVANT L’INCOMPLIMENT DE L’ACORD D’HOMOLOGACIÓ ABANDONA LA MESA NEGOCIADORA DE LA UNIVERSTITAT DE VALÈNCIA

El dimecres, dia 25 de febrer, es va consumar l’incompliment de l’Acord sobre l’Homologació del Personal d’Administració i Serveis de la Universitat de València amb el PAS de la resta d’universitats públiques valencianes.

L’elaboració del document presentat a la Mesa Negociadora, «Proposta d’acord de condicions de treball», s’ha efectuat per la Universitat amb els sindicats CCOO i UGT a través d’una comissió anomenada tècnica, excloent en una decisió antidemocràtica sense precedents en la nostra Universitat aquells dos altres sindicats, STEPVIV i CGT, que hem demanat, i seguirem demanant, el compliment d’un acord que era impossible no complir. En aquestes condicions les organitzacions sindicals sotasignades no volem participar en una Mesa Negociadora com a «floreros» i comparses d’una pantomima de negociació de la qual hem estat exclosos. La Mesa Negociadora convocada és la culminació d’aquest procés en què tot està ja pactat i negociat i, per tant, té un caràcter purament formal.

De res ens ha valgut la promesa solemne de l’actual Rector, Francisco Tomás al seu discurs d’investidura «Hem d’aconseguir, en fi, que el nostre personal, docent i no docent, tinga unes retribucions dignes i equiparables al personal de les restants universitats i de l’administració pública…».

De res ens ha valgut que el 21 de juny del 2002 els quatre sindicats presents al PAS de la Universitat de València signàrem un acord que al punt 3 diu «Compromís en ferm que les pròximes negociacions aniran encaminades a homologar la plantilla i la classificació dels llocs de treball amb la resta de les universitats de la Comunitat Valenciana,
prioritzant aquells grups que presenten més desajusts». Ni que aquest acord al seu punt 5 diga «Encarregar a una comissió tècnica, formada per un representant de cada secció i altre de la institució l’elaboració immediata d’un calendari de negociació que permeta, durant els quatre propers anys, l’aplicació dels punt 3 i 4 d’aquest d’acord, així com altres pendents de negociació, incloent les
condicions de treball del PAS» (el punt 4 és la promoció dels auxiliars administratius a administratius que s’està complint).

De res ens ha valgut que aquest Acord de 21 de juny de 2002 fos ratificat per la Junta de Govern (Acord 191/2002, de 19 de juliol) que no ha estat derogat per cap altre posterior (per tant està en vigor) segons certificació de la Secretària General de la Universitat amb data 25 de novembre de 2003.

De res ens ha valgut fer més de 60 assemblees informatives al personal d’administració i serveis, presentar en el registre d’entrada de la Universitat de València 948 signatures en demanda del compliment de l’Acord de 21 de juny de 2002, concentrar-nos 400 persones a les portes de l’edifici del Rectorat, i un rosari meses negociadores, reunions, entrevista amb el Sr. Rector dels sindicats.

Efectivament, s’ha consumat l’incompliment del que era impensable que no fóra complit : l’Acord de 21 de juny de 2002, d’homologació amb la resta de les universitats públiques valencianes, amb la signatura el dia de hui del document titulat «Proposta d’acord de condicions de treball», s’aprova el seu punt 9.3 que diu textualment «Així mateix, aquest acord desenvolupa les previsions de l’assolit el 21 de juny de 2002, avançant un pas més en l’homologació amb la resta de les universitats públiques valencianes, i el substituex en la seua totalitat».

Hui no és un bon dia per al Personal d’Administració i Serveis de la Universitat de València i molt menys per a la pròpia Universitat i els seus companys de viatge, abans signants d’un acord i hui signants d’un altre que el deroga. Les mobilitzacions i les protestes que se’n deriven d’açò són òbvies, com obvi és que pel mateix treball se’ns valore igual que en la resta de les universitats públiques valencianes.

Miquel Coll

Jose Asensio

STEPV-IV i CGT-PV