A pesar que algun mitjà ha publicat en els últims dies que aquests quatre afiliats de CGT havien extorquit a l’empresa de transports per a la qual treballaven, sense contrastar la informació facilitada pels assessors de la pròpia empresa, en el transcurs d’aquest llarg judici l’acusació no ha demost
A pesar que algun mitjà ha publicat en els últims dies que aquests quatre afiliats de CGT havien extorquit a l’empresa de transports per a la qual treballaven, sense contrastar la informació facilitada pels assessors de la pròpia empresa, en el transcurs d’aquest llarg judici l’acusació no ha demostrat que aquests camioners hagueren amenaçat als empresaris, ni que amb les seues baixes mèdiques (perfectament legals i sense ser denunciades per l’empresa davant la Inspecció de la Seguretat Social) hagueren provocat la fallida de l’empresa, quatre anys després dels fets denunciats.
El que sí ha aparegut en quasi tots els testimoniatges és que l’arrencada del conflicte va estar en la convocatòria, pels acusats, d’eleccions sindicals com a CGT. L’empresa va reaccionar fent votar a recentment contractats, a conductors afins (portant-los fins i tot amb avió des de Bèlgica) i presentant a l’esposa d’un dels amos (a la qual cap treballador havia vist per l’empresa en cinc anys) com a candidata a eixes eleccions.
Arran del procés d’impugnació de les eleccions per aquestes presumptes irregularitats. Iniciat per la CGT, aquests treballadors van ser sotmesos a tot tipus de pressions, amenaces i denúncies que l’empresa va perdre en els tribunals, i com a conseqüència d’aquest assetjament alguns d’ells van rebre la baixa mèdica per depressió o estat d’ansietat.
Altres treballadors van caure de baixa per malalties professionals molt comunes en aquest dur sector del transport de mercaderies. La pressió va ser tan forta i les baixes mèdiques tan raonades que dos van acabar demanant la baixa voluntària (sense cap indemnització) i un tercer va ser declarat incapacitat per a l’exercici de la seua professió habitual pel corresponent tribunal mèdic de INSS.
Quant a l’acusació que van causar amb les seues baixes greus danys a l’empresa, fins al punt de provocar el seu tancament (que es va produir anys després i per motiu de la crisi del sector en 2007) els testimonis han declarat que els camions que els acusats conduïen van ser utilitzats per altres conductors durant els seus períodes de baixa mèdica, ja que en el mercat laboral mai va haver-hi falta de camioners ni conduir i descarregar camions cisterna requerisca una preparació llarga i costosa, com afirmava l’acusació.
Finalment, s’ha demostrat que ni procedia la petició de cinc anys de presó (no s’ha documentat l’acusació d’extorsió) ni la d’una indemnització d’1.200.000 euros; desproporcionat en una empresa que va declarar l’any anterior uns ingressos de 900.000 €.
Gabinet de Premsa CGT-PV
València, 30 de gener 2011
