Publicado en el semanario de periodismo crítico "El Triangle"

Publicado en el semanario de periodismo crítico «El Triangle»

Imagineu-vos que a una organització que no sigui de l’esquerra abertzale, al País Basc, li fan una pintada a la porta de la seva seu amb amenaces. Seria portada a tots els Telenotícies, portada a tots els diairis i la pintada rebria interpretacions tan surrealistes com vulgueu.

Imagineu-vos que uns dies després, els obstrueixen el pany just quan hi van a fer un acte públic. Dirien que si “El clima és irrespirable”, “l’amenaça contra la democràcia”, “estem pitjors que els jueus a l’Alemanya de Hitler”, “suspesos els drets democràtics bàsics”…

Imagineu-vos que dos dies després dels fets del pany, els posen una bomba, que no fa vítimes però sí destrosses. Hi hauria manifestacions de rebuig de totes les associacions de víctimes, columnes als diaris, telenotícies i telediarios plens a vessar d’interpretacions, condemnes…

Res d’això ha passat com a conseqüència de les pintades, obstruccio de pany i bomba finalment contra la seu del sindicat llibertari CGT al carrer Àngel Guimerà de Palma de Mallorca.

L’extrema dreta té butlla estatal per atacar els militants de l’esquerra real -de debò en deia Saura abans d’exercir de policia “bo”- de fa anys. En va tenir a València quan es va carregar a través del terror la possibilitat d’un país civilitzat on intel·lectuals de la mida de Joan Fuster o Sanchis Guarner assenyalaven una renaixença que, aquest cop sí, no seria només culturalista. L’ha tingut cada cop que a un dels seus cadells se’ls ha escapat la mà : algú se’n recorda de qui va ser detingut per l’assassinat de Guillem Agulló a Montanejos o de Roger a Barcelona ? I en tindrà sempre que depassem el mer resistencialisme i ens convertim en actors. No del Departament d’Interior sinó de la nostra pròpia vida, inclòs l’àmbit del treball que es on lluita CGT però no només. Però no ens fan por. Tota la meva solidaritat amb qui rep la violència de l’Estat (Núria) o del capital (CGT de Palma). No ens faran plegar ni de les lluites ni de les idees.


Par : Jordi Martí Font