L’any 2011 estem patint la cara més crua de la crisi; ja no són només les conseqüències de la crisi a les empreses (tancaments, EROs, acomiadaments), que ja les veniem patint, sinò que aquest any s’han afegit les retallades dels governs i modificacions legislativas com la Reforma Laboral o la Reforma de les Pensions.
L’any 2011 estem patint la cara més crua de la crisi; ja no són només les conseqüències de la crisi a les empreses (tancaments, EROs, acomiadaments), que ja les veniem patint, sinò que aquest any s’han afegit les retallades dels governs i modificacions legislativas com la Reforma Laboral o la Reforma de les Pensions. Igual que els altres efectes de la crisi aquestes mesures ens afecten especialment a les dones, perquè la igualtat entre homes i dones està lluny de ser real, per més que les lleis que ens imposen proclamin continuament el contrari.
La manca de recursos econòmics fa que no es pugui posar en marxa realment la Llei de Dependència, el que fa que la cura de les persones dependents continua caient sobre les espatlles de les dones principalment.
La implantació del Permís de Paternitat d’un mes, que podria ajudar a que la càrrega de cuidar dels fills es repartís més entre pares i mares, s’ha ajornat.
