1 de Maig – MANIFESTACIONS DE LA CGT A CATALUNYA

CONTRA LA SEVA COMPETITIVITAT : SOLIDARITAT

Gira el món i un any més ens trobem davant un altre 1r de Maig, la data que alguns denominen «festa del treball» encara que la gran majoria tinguem molt pocs motius per festejar l’evolució de les nostres condicions laborals.

S’intenta oblidar així el motiu històric d’aquesta jornada reivindicativa, conseqüència de l’assassinat de treballadors anarcosindicalistes el 1886 per manifestar-se a Chicago per una jornada de 8 hores. I és que ja són massa anys, dels quals quan en fem balanç cada primer de Maig, l’única cosa que podem constatar són les regressions en matèria de drets laborals i socials que el neoliberalisme rampant, per mitjà dels seus instruments (Govern, patronal, «sindicats» amics) ens va imposant.

És prou conegut que el capital solament té un lema : «Cal desmantellar l’estat del benestar i fer-ho com més aviat millor». Un estat del benestar al qual aquest país va arribar tard i se’ns va quedar a mig fer. El capitalisme necessita créixer, sempre créixer i no aturar-se mai. Els beneficis de les empreses han d’augmentar tots els anys i si no aconsegueixen un nou rècord en cada exercici, el món empresarial entra en crisi i amb ell tot el sistema. Mentre els beneficis de les primeres empreses del país van augmentar l’any passat entre el 30 i el 40%, s’han continuat eliminant els drets laborals, que solament els suposen traves en la seva voraç necessitat d’augmentar la productivitat i de convertir aquests mateixos treballadors i treballadores en consumidors compulsius que comprin a preu d’or el que ells mateixos produeixen per salaris ridículs. La flexibilització del «mercat» de treball i la conseqüent precarietat laboral, l’abaratiment de l’acomiadament, la deslocalització d’empreses, els accidents laborals, el prestamisme laboral de les ETT, les privatitzacions i subcontractacions… totes aquestes misèries que infecten el món laboral són conseqüència directa del neoliberalisme de la seva competitivitat a ultrança.
El recent Acord de Negociació Col·lectiva, signat entre patronals i sindicats amics, ve a ser un bon exemple del que s’ha dit. En ell s’acorda la «moderació salarial», que significarà una nova pèrdua de poder adquisitiu per als assalariats. I a canvi de què ? D’alguna cosa que no es complirà : l’estabilitat en l’ocupació. I d’alguna cosa que segur que sí : el manteniment del «status» de privilegi dels sindicats signants. El següent cop de mall als nostres interessos vindrà, sens dubte, de la NOVA REFORMA LABORAL que aquests mateixos actors han començat ja a negociar amb el Govern, i que sota el supòsit objectiu de reduir la temporalitat atacarà la contractació indefinida abaratint i facilitant l’acomiadament.

Per si això no fos suficient des de l’Europa dels capitalistes ens pretenen imposar dos noves directives regressives : la coneguda com a Bolkestein, que permetrà deslocalitzar drets laborals i plantilla sense necessitat de moure’s geogràficament ; i una altra sobre temps de treball, que intenta augmentar la jornada màxima setmanal fins a les 64 hores.

Des de la CGT demanem, i creiem imprescindible, un canvi en aquesta situació. Els treballadors i les treballadores necessitem un sindicalisme reivindicatiu, que no serveixi de suport al capital per perpetuar les seves injustícies. Un sindicalisme amb coratge, que no hagi de defensar privilegis d’organització en les negociacions i l’única meta de les quals sigui recuperar per al treballador i la treballadora la veu, el crit de la seva dignitat enfront dels que han volgut arrabassar-li.

El model sindical de la CGT, en el qual les decisions finals es prenen per decisió de les bases, ha de substituir les burocràcies sindicals i les «executives» formades per professionals del sindicalisme. Des de la Confederació General del Treball, amb idees i impulsos renovats cada dia per la il·lusió dels i les nostres militants, i amb l’experiència d’una història que ens va fer ser decisius en moments difícils, creiem que ha arribat el moment que el model anarcosindicalista, el nostre model, ens retorni la iniciativa en la lluita diària per les nostres condicions de vida. En la societat i en el treball.

Carlos Navarro

Secretari de Relació amb els Mitjans de Comunicació de CGT- Catalunya

Telèfon : 649 83 94 90