Nosaltres i nosaltres, la joventut sense futur, ens dirigim a l'opinió pública per a mostrar el nostre desacord amb la política de retalls socials del Govern, i la conseqüència més greu i amb major impacte en el futur que estes mesures representen: la joventut més preparada de la nostra història viurà pitjor que els seus pares.
L’agressió contra el col·lectiu juvenil en un escenari de crisi capitalista, amb una taxa de desocupació juvenil del 40%, la més alta de la UE, es materialitza principalment en tres mesures:
– La Reforma Laboral, que augmenta la temporalitat dels nostres contractes, la flexibilitat laboral i suposa la desaparició de la negociació col·lectiva, convertint-nos en treballadors precaris/es per a tota la vida
L’agressió contra el col·lectiu juvenil en un escenari de crisi capitalista, amb una taxa de desocupació juvenil del 40%, la més alta de la UE, es materialitza principalment en tres mesures:
– La Reforma Laboral, que augmenta la temporalitat dels nostres contractes, la flexibilitat laboral i suposa la desaparició de la negociació col·lectiva, convertint-nos en treballadors precaris/es per a tota la vida
– La Reforma del sistema de pensions, que retarda l’edat de jubilació i reduïx la quantia de les nostres futures pensions i ens dificulta encara més trobar un treball digne. Tot això ens planteja un horitzó sense futur
– La mercantilització de l’Educació pública, que aposta per la rendibilitat privada, i no per la formació i el coneixement. Una universitat d’elit per a una minoria i fàbrica de precaris per a una majoria, amb mesures que es concreten en una nova selectivitat que posa traves a l’accés a la universitat i en la degradació de la formació professional.
Som les i els jóvens als que les elits econòmiques i les polítiques dels nostres governs ens volen convertir en la generació sense formació ni treball ni pensió digna. Aquells que, a més, no tindrem casa en la nostra vida, des que els especuladors van fer del dret a la vivenda un negoci amb què enriquir-se; un model de creixement econòmic que ha fracassat i ha generat esta crisi. Hem pres consciència que les mesures d’eixida a la crisi econòmica s’han realitzat a través d’una constant socialització de les pèrdues.
Enfront de l’eixida de la crisi per la dreta, nosaltres i nosaltres, la generació precària, assenyalem els culpables i reivindiquem ser escoltats.
Volem recuperar la nostra capacitat per a ser actors d’un motor de canvi, combatent un país de precarietat, desocupació i privatització de la nostra educació. Som a més conscients que la mobilització i la lluita tenen sentit, però sobretot que són necessàries. Itàlia, França, Grècia o Islàndia ens ensenyen que la mobilització és indispensable. El món àrab ens demostra que la victòria és possible.
Per això cridem a un cicle de mobilitzacions que recuperen la veu de la joventut en el carrer, i ho fem extensiu a la societat civil. Nosaltres no ens fiem, sabem que açò només ho solucionem sense els que van causar esta crisi. Instem a emprendre la mobilització col·lectiva, a reivindicar el nostre dret a dissentir, a reconstruir el nostre futur.
Ens heu llevat massa, ara ho volem tot.
