Avui dimecres 24 d’octubre, els conductors de TMB estan mostrant el seu malestar per la manca de descansos actual, posant milers d’adhesius als Autobusos de l’empresa.
En aquests adhesius es pot veure la imatge de la coneguda Mafalda (representant els fills i filles dels conductors d’autobús) preguntant-se : “¿Por qué si mi papa trabaja en una empresa que tiene tecnología del siglo XXI sigue descansando como en el siglo XIX ?” i també reflexionant : “Y el séptimo día, mi papa, descansó…desde hace años la misma historia. Esto no lo aguanta ni Dios !”. Per últim, a l’adhesiu se li fa un recordatori de la carta que se li va entregar ja fa una setmana a l’Alcalde de Barcelona : “Sr. Hereu : Els buseros de TMB volem dos dies de descans setmanal”.
Amb aquesta acció, al igual que amb l’acció de la setmana passada de portar una xapa amb la frase “Jo, vull dos dies de descans setmanal”, els conductors d’Autobusos de TMB estan reclamant a l’Ajuntament i a l’empresa que s’avinguin a millorar el sistema de descansos actual a Autobusos de TMB.
Desde aquestes aquí volem recordar que el col·lectiu de conductors de TMB realitza només 5 dies de descans al mes. Treballa sis dies a la setmana, comença i acaba la seva jornada laboral en dos llocs diferents de la ciutat i tots els conductors i conductores suplents coneixen el seu horari i la linea en la que han de conduir el dia següent només amb un dia d’antelació.
El conductors i conductores d’Autobusos de TMB treballen a l’any : 1690 hores efectives, 83 hores de presencia mínimes, 80 hores extres obligatòries, 7 dies de feina en festes oficials, temps partit, etc. Treballem 251 dies a l’any, més les festes oficials, quan la mitjana al sector és de 220 dies a l’any.
Aquesta situació de manca de descans està provocant :
1. Una concil·liciació de vida familiar i laboral molt difícil de dur a terme. No és una casualitat que cada cop són més els treballadors i treballadores que s agafen la reducció de jornada per fill, com una manera de poder estar més amb els seus.
Una altra dada que confirma aquesta mancança de conciliació familiar és l’augment considerable de companys i companyes que agafen alguns dels seus 20 dies de permís no retribuït, ajustant-se el cinturó per poder estar més amb la família.
2. Un alt nivell de tensió entre els conductors i conductores que ha fet disparar totes les alarmes pel nivell d’agressions que patim com a col·lectiu. El complicat tràfic de la ciutat, la tardança entre Autobusos deguda a la gestió de segons quines línies, fent que la desesperació d’alguna gent es tradueixi en agressivitat i la pèrdua del respecte cap a la figura del conductor, ha derivat en agressions cap al conductor i conductora. (35 agressions físiques al 2006, 28 fins al dia d’avui. En relació a les agressions verbals no hi ha constància, però sabem que són diàries).
3. L alt nivell de baixes per qüestions psicològiques (depressió, ansietat, etc.). Segons l’Informe de Salut de l’any 2002-2004, les enfermetats psicològiques eren la segona causa de baixes a l’empresa, després de les muscoesqueletiques. A dia d’avui encara no tenim dades de l’Informe del 2004-2006.
Fuente: CGT TMB - CGT Catalunya
