El col·lectiu pacifista Not in my name esta fent una crida, a través d’Internet i amb especial incidència a Seattle i Nova Iork, per a tractar de tirar endavant una vaga en tots els centres laborals del país, de cara a protestar per la situació a l’Iraq. “L’11 de setembre és un dia per a la reflexió, i també hauria de ser un dia per a la dissidència i l’acció”, sostenen a la seva pàgina web. Els promotors de la vaga volen que el color taronja sigui el símbol distintiu que identifiqui els que protestin, aquell dia.
L’organització, que crida a no anar al treball, ni als centres educatius, anima també a fer vaga de compres, amb l’objectiu de revifar el moviment anti-guerra del 2003, quan milers de persones van sortir al carrer per a avisesar de les conseqüències nefastes que podria tenir una invasió militar estatunidenca a l’Orient Mitjà. “La vaga general és una crida nacional d’uns ciutadans a uns altres ciutadans”, sostenen, per a recordar que “no es tracta d’una fita individual, sinó col·lectiva, i ha d’aglutinar les protestes contra la guerra, pels drets civils i per recordar el frau electoral que hi ha hagut als Estats Units”.
Not in my name revela que “Amèrica ha caigut en una espiral de por i decepció” i convida a superar aquest estat d’ànim per a afrontar un nou de cicle que desemboqui en un canvi polític al país, que vetlli per la “veritat i la justícia”. “Mitjans corporatius, tortura, vigilància, tirania, imperi : molts de nosaltres ens estem donant compte de la direcció feixistitzant d’aquest Govern”, afirmen, recordant que la capacitat tecnològica per a controlar el pensament de la gent, de cara a amagar informacions massa comprometedores, converteix els Estats Units en una potència perillosa per a la integralitat de molts drets humans, tant al propi país com a la resta del món.
“El temps ha arribat de deixar anar les nostres pors”, conclouen a la pàgina web. Als Estats Units, el moviment pacifista està posant l’accent en la mort de soldats estatunidencs en les missions de guerra decidides pel Govern. Però aquesta protesta topa reiteradament amb la Cambra de Representants de Washington que, precisament, acaba d’aprobar –segons informa l’agència Argenpress- una partida pressupostària de 459.000 milions de dòlars per a despeses militars, fet que suposa un augment de 40.000 milions de dòlars, respecte l’exercici anterior. El Govern de George Bush és clarament partidàri de continuar el desplegament bèlic encetat el 2003. El poder per a decidir sobre aquest assumpte recau en la persona del President, compti o no amb el quòrum parlamentàri.
http://www.strike911.org
Fuente: el debat
