Interesante artículo de José Luis de las Heras, profesor titular de la Universidad de Salamanca pidiendo el retorno de los papeles incautados por los fascista sen 1939 a sus propietarios legítimos de Catalunya.
Per la devolució dels ’papers’ de Salamanca als seus legítims propietaris
Enviat el Thursday, 27 May a les 19:18:51 per tir
Contràriament al que opina l’alcalde Lanzarote, la unitat i la integritat de l’Arxiu de la Guerra Civil no estan en perill, el que es qüestiona és la continuïtat indefinida d’una injustícia històrica. Entre els molts abusos que va cometre el règim de Franco hi ha la confiscació per la força de tota mena d’arxius públics i privats.
D’aquesta manera, el general lliberticida es va garantir la informació necessària per liquidar els seus oponents polítics. Per a Franco la documentació era un mitjà i no una finalitat. El seu objectiu era exterminar el sistema de llibertats estructurat per la Segona República i, donat que la intenció de la dictadura era acabar amb tots els partits, sindicats i col·lectius socials, mai es va plantejar la possibilitat de retornar documents a uns amos als quals ni tan sols reconeixia existència legal.
La qüestió s’hauria d’haver enfocat d’una altra manera des del moment que totes les entitats polítiques, socials i institucionals tornaven a tenir vida legal. No obstant això, les complexitats de la Transició espanyola van obligar a ser cauts amb tot el que feia referència a la Guerra Civil per a no provocar intervencions indesitjades d’un exèrcit que encara se sentia administrador de la victòria de Franco. Amb això hem arribat a la situació actual, en què 65 anys després d’acabada la guerra tenim massa coses pendents : símbols laudatoris de la dictadura en llocs públics destacadíssims, cadàvers d’afusellats mal enterrats a les cunetes, víctimes sense indemnitzar i sense reconèixer, patrimonis embargats mai retornats, etc. Aquests són els assumptes als quals hem de trobar solucions raonables perquè els fantasmes de la història no envaeixin contínuament el present.
La preocupació de Julián Lanzarote pels arxius i la cultura resulta poc sincera des del moment que té l’arxiu municipal en un estat lamentable, el Museu de la Casa de Lis i el Centre d’Art a penes poden obrir les portes per manca de presupost. Realment no s’ha preocupat mai d’impulsar un debat seriós sobre l’Arxiu de la Guerra Civil perquè la població salmantina conegui a fons la problemàtica d’aquest centre arxivístic.
L’alcalde Lanzarote parla d’unitat i integritat de l’Arxiu, la qual cosa seria raonable si no fos perquè prèviament es va produir la destrucció de la unitat de molts altres arxius públics i privats que actualment esperen l’aplicació del principi arxivístic invocat pel mateix alcalde. En termes tècnics s’entén la unitat documental com la formada per un conjunt de documents generats per una determinada oficina productora, per exemple la Generalitat de Catalunya que els va generar al seu dia i que avui està plenament reconeguda i facultada per conservar-los, si és que se li retornen.
Invoca també l’alcalde de Salamanca la protecció de la UNESCO ; personalment crec que l’asumpte és de naturalesa política, és un llast que ens ha deixat el franquisme i correspon als polítics solucionar-ho. Per a això han d’abandonar la seva tendència natural a la politiqueria i a l’oportunisme, han de pensar millor les coses i oferir a la societat solucions justes i viables, perquè en aquests moments no se sap quina és la postura del Partit Popular sobre la devolució dels documents als seus legítims propietaris. A Catalunya i València diuen una cosa i a Salamanca la contrària. ¿Cada organització territorial del PP portarà la seva pròpia postura davant la UNESCO ? ¿No sembla ridícul aixó ? ¿És que la UNESCO ha emparat alguna vegada el segrest de documentació pública o privada ?
La recollida de firmes a favor d’una suposada unitat de l’Arxiu de la Guerra Civil li anirà molt bé a l’alcalde Lanzarote per desgastar un PSOE salmantí que va enfocar malament el tema l’any 1995 i que ara és massa timorat i no s’atreveix a enfrontar els seus arguments amb els d’un PP que es presenta a si mateix com el millor defensor dels interessos locals. Discrepo dels qui consideren que els interessos de la ciutat estan dipositats a l’Arxiu del carrer Gibraltar. En aquest arxiu no hi ha ni un sol document relacionat amb Salamanca, i per tant difícilment podem dir que és el nostre arxiu. El que de debò és el nostre arxiu, el que conté la història de la ciutat, és l’Arxiu Municipal, que porta anys dispers i desunit perquè mai hem recollit firmes perquè l’Ajuntament li construeixi un edifici adequat.
Sento que la unitat de l’arxiu no està amenaçada, que la devolució dels documents als seus legítims propietaris -després de digitalitzar-los- és viable, és justa, és necessària i és democràtica. Ningú em manipularà perquè signi escrits encaminats a enfrontar pobles units per una història de tants segles. Es parla molt del problema separatista a l’Estat espanyol, que és molt relatiu en aquesta Unió Europea en què ens trobem. Personalment em sembla més perillosa l’actitud dels polítics separadors, que estan disposats a enfrontar-nos amb Catalunya o amb qui faci falta.
José Luis de las Heras
Professor titular de la Universitat de Salamanca.
Par : Secretaria de Comunicació de la CGT de Catalunya
